Invitació de vacances

Em vaig quedar atònit. L’Eva, una meravella de dona, un dia em digués que ella anava de vacances a un càmping nudista. De fet, si es pensa fredament, és una cosa ben normal però, és clar, amb una tia com aquella el què penses és… “I com serà ella tota nua?” i, més encara, quan sempre l’has vist vestida, és clar.

[@more@]

 Ah, mira… doncs no coneixia ningú que fos aficionat al nudisme – li vaig respondre – I com és?
 Doncs és el més natural del món. Som una sèrie de persones que prescindim de qualsevol peça de vestir per estar més a prop de la natura – em va explicar ella – I si tens al cap escenes d’orgies i coses semblants ja t’ho pots anar traient del cap. No es tracta de cap activitat sexual. Allà ningú es fixa en ningú. Tots estem acostumats a veure homes i doncs sense roba i no hi trobem res d’estrany.
 No, dona – li vaig dir tranquil·litzant-la – Ja sé que en aquests llocs la gent no es dedica a copular amb tot el què es mou.
Jo havia vist, en determinades platges, racons o zones reservades als nudistes. Evidentment no hi havia entrat mai en cap. Vaig recordar la Platja del Inglés, a les illes Canàries. La zona reservada estava formada per dunes, amb una estranya vegetació a un costat i situada relativament lluny de la platja pròpiament anomenada, per on hi passeja gent vestida. La majoria de gent instal·la uns paravents que els amaga a les mirades indiscretes.
En alguna ocasió havia vist a alguna parella, de més aviat mitjana edat, que es banyaven completament nus aparentment aliens a l’expectació que despertaven entre els “vestits”.

No coneixia massa a l’Eva. Me l’havien presentat uns amics i únicament ens havíem vist tres o quatre vegades i sempre acompanyats d’altra gent, com en aquella ocasió. Sentia una gran curiositat i, de fet, era ella la que havia iniciat la conversa així que li vaig dir:
 Et puc preguntar una cosa que sempre he trobat delicada sobre això?
 És clar. Què és? –em va respondre.
 És que mai he entès molt bé com és possible que una parella que es veu despullada tot el dia després es pot “motivar” per mantenir relacions sexuals. Per mi, una gran part de l’excitació prèvia és el fet de veure la meva parella nua. I si l’estic veient tot el dia així…
 Hi ha altres formes de “motivació” com dius: la intimitat, les carícies…
 Sí – li vaig respondre – Però és que, per mi, això també és una part de tenir una relació sexual. No ho sé. Per mi seria com si em faltés quelcom…
 Bé. La majoria dels matrimonis s’estan veient sense roba gairebé cada dia i, que jo sàpiga, cap d’ells deixa de fer l’amor per aquest motiu.
Tenia lògica. Tot i que jo no estava casat m’imaginava que, efectivament, una parella que conviu sota el mateix sostre té múltiples ocasions per contemplar-se completament nua. Però encara no ho tenia del tot clar i li vaig dir:
 I tu, de veritat, no t’has excitat mai veient un mosso atractiu “en pilotes”?
 Bé, algun cop, al principi – em va respondre – De la mateixa manera que tu, probablement, hauràs desitjat alguna dona a la platja o a la piscina.
 En això les dones teniu avantatge. Vosaltres… diguéssim… que no presenteu “senyals físiques” molt evidents quan esteu excitades. I jo m’imagino que, tan sols entrant al càmping o a la platja, se’m notaria clarament que no estic “indiferent”. M’entens oi? A més, i hi ha quelcom més. Jo estic acostumat a veure dones en “top less” a la platja però em sembla que no seria el mateix sota un sostre, en un restaurant o en el supermercat. Jo estic parlant només dels pits a l’aire. Sospito que la nuesa complerta encara deu ser pitjor.
 I perquè no ho experimentes tu mateix? És la millor manera de que ho puguis entendre.
 Per vàries raons. La primera és que, com et deia, no sé si seré capaç de conservar una equanimitat veient dones nues. La segona, que em fa vergonya presentar-me sol en un lloc així.
 De la primera raó et puc dir que no ho sabràs fins que no estiguis en l’ambient. La segona és fàcil. Vine amb mi – es va oferir – Jo havia d’anar-hi amb una amiga italiana però ahir em va trucar per telèfon per dir-me que li han avançat les vacances i no podrà acompanyar-me. I, malgrat que hi estic acostumada, a mi tampoc m’agrada l’idea d’anar-hi sola.
Em vaig estar apunt d’ennuegar amb la beguda que m’estava prenent en aquells instants. Vaig replicar dèbilment:
 És que no tinc tenda ni cap tipus de material d’acampada.
 Si, això és un problema. Jo només tinc una “canadenca” petita i estaríem bastant incòmodes els dos. – va dir ella com pensant-hi en veu alta – Però hi ha una solució. Al càmping aquest lloguen “bungalows” i suposo que encara en quedarà alguna de lliure.
No sabia què fer. Encara persistien les meves pors malgrat no tenia cap tipus de planificació per l’estiu i m’estava començant a agradar l’idea de passar-lo amb l’Eva. La idea de dormir els dos despullats, en un espai reduït, m’estava causant acaloraments.  "Encara que fos vestits – vaig pensar – una dona com aquesta no se’n va de vacances amb un home sense acceptar l’idea de fer l’amor amb ell. I, a sobre, anirem sense roba”. A aquelles alçades jo ja tenia una erecció més que considerable.

Em vaig decidir:
 M’està començant a agradar l’idea. Ara, no té cap mena de sentit que tu paguis per una parcel·la mentre que jo, segurament, disposaré d’espai més que suficient pels dos…
 Tens raó – em va concedir ella – Però si ja t’has decidit el més important és que reservis com abans millor. Dóna’m el teu telèfon i et trucaré per donar-te el número del càmping.
L’endemà ja estava parlant amb un del “càmping”. Quedaven dos “bungalows” i, segons la persona amb qui vaig parlar, n’hi havia de tres mides i els que estaven reservats eren els més grans, de dues o tres habitacions; quedaven els petits. Em va recomanar que visités la seva plana web on vaig trobar, fins i tot, plànols del recinte i com arribar-hi.
No hi havia indicació de quina era l’escala del dibuix però no em van semblar tan petits com m’havia suposat. Hi havia una sala d’estar, amb dos sofàs que es podien convertir en llit, una cuina i un petit lavabo amb plat de dutxa. Això em va agradar. Un dels meus més grans recels era el d’haver de compartir lavabos i dutxes amb desconeguts. Hi havia, també, un dormitori amb un llit de matrimoni i dues habitacions més petites.
 Vaig fer la reserva per aquest que us deia i vaig fer la transferència des del meu ordinador per l’import que sortia. Em va fotre que no hi haguessin mòduls d’una sola habitació però, com que no hi podia fer res, vaig acceptar pensant que l’Eva no m’hauria fet la invitació sense ser conscient que hi hauria sexe entre ella i jo.

Durant les setmanes que faltaven fins el mes d’agost, vam sortir junts un parell  o tres de vegades sols. En un d’aquests cops vam anar al teatre i, després, a fer uns beures. En un altre ocasió vam anar al cinema i, després, a sopar. Havia crescut notòriament la intimitat entre nosaltres. Jo sabia bastants assumptes de la seva vida i n’hi havia explicat, també bastants, de la meva. L'Eva, cada cop, m’agradava més. No només era bonica sinó que tenia, a més, un magnífic cos a més de ser simpàtica i tendre. Des del començament que m’agafava pel braç amb tota naturalitat provocant, en mi, sensacions indescriptibles amb el frec a frec dels seus pits amb el meu braç. I va acceptar, també naturalment, que jo l’agafés per la cintura mentre passejàvem. No va arribar a més que un comiat amb un fugisser petó als llavis i amb la negativa d’ella, dient-me que havia de treballar l’endemà ben d’hora, a l’oferiment de pujar a casa meva a prendre una copa.
Vaig passar tots aquells dies imaginant com seria el fet d’estar despullat entre gent que també hi anava. El pensament de dones estirades prenent el sol i mostrant, sens dubte, el seu sexe, m’excitava. I tenia seriosos dubtes de poder conservar la fredor en aquelles circumstàncies.

Per fi, el gran dia, va arribar. Vaig anar a buscar a l’Eva a casa seva amb el meu cotxe. Vaig carregar la seva maleta i una bossa de viatge i vam dirigir-nos cap allí. El "càmping" era tal i com m’havien explicat per telèfon: una meravella. No només per la situació sinó per les seves instal·lacions, noves i ben tractades.
Tan bon punt vam haver travessat la barrera d’accés, jo ja tenia un pessigolleig a la panxa. A recepció, gràcies a Déu, hi havia una noia (no gaire agraciada) totalment vestida i un home gran, aquest sí, completament despullat. Li vaig preguntar a l’Eva el perquè d’aquella situació i em va dir que, normalment, els que hi treballaven sempre anaven vestits.
Després d’inscriure’ns, l’home, va agafar una petita motocicleta i ens va portar a la zona de “bungalows”, apartada de la platja però a prop de la piscina descoberta (cal dir que n’hi havia una de coberta) i del restaurant. A mida que anàvem tirant, a poc a poc, i darrera d’ell, em vaig anar tranquil·litzant. Enlloc de precioses dones que m’havia imaginat dins el meu calentíssim cervell, hi havia gent normal, com la que et pots trobar en qualsevol lloc. Bastants homes i dones madurs, alguns gairebé ancians. Molts pits penjant, penis flàccids, panxes no precisament planes (tant en elles com en ells) i més d’un o dos parells de cuixes o culs corrent despullats.
Al cap i a la fi, res que m’excités especialment… fins que, en un moment tot va canviar: vaig tenir la visió d’una noia, com d’entre setze i divuit anys, molt ben formada i amb uns petits pits cònics, que entrava a quatre potes dins d’una tenda mostrant la seva vulva i el seu anus des de darrera. Tota la meva tranquil·litat se’n va anar en orris i vaig notar com el meu penis creixia cada cop més dins dels meus pantalons.
Em vaig quedar sorprès de l’amplitud interior de la “vivenda” que, vista des de fora, no semblava pas. I havia un espai al davant, amb un parasol al centre d’una petita terrassa elevada des de la que es veia un bon tros de “càmping”, piscina inclosa. L’home ens va explicar que aquell espai era per ús exclusiu nostre. Ens va donar les claus i se’n va anar. Hi havia, només, un armari, situat al dormitori gran. Vam desfer les maletes i, més mal que bé, vam aconseguir posar tot l’equipatge allà dins. Em vaig quedar sorprès de la quantitat de roba que ella havia portat ja que aniria, la major part del dia, despullada. També vaig veure com posava la seva roba interior en un dels calaixos.

Arribava el moment de la veritat així que la vaig deixar sola i me’n vaig anar cap a l’habitació petita a desar les meves maletes i bosses. No havíem parlat en cap moment del tema però, el fet de tenir tot el nostre equipatge en un sol armari suggeria, clarament, que hauríem de dormir junts i l’anticipació de veure el seu cos nu em portava una gran erecció que, de fet, no era gens apropiada en aquells moments. Em vaig entretenir buscant per la nevera, per fer temps. Vaig omplir unes glaçoneres amb aigua, per fer-ne gel. I, al sortir, la vaig veure sortir del dormitori. Se’m va tallar l’alè.

Una cosa és percebre, més o menys, les formes d’una dona vestida i, una altra ben diferent, veure-la completament despullada. Els seus pits eres alts i ferms, sense necessitat de sostenidor. Tenia la cintura estreta, una preciosa cintura i unes cuixes molt ben formades. La meva vista va anar, inconscientment, al seu pubis. Tenia depilats els engonals i, el poc pèl curt, arribava fins a l’inici de l’enfonsament del seu sexe. Vaig notar que la meva erecció creixia encara més. Per si era poc, ella va donar una volta sobre si mateixa, somrient, per a què pogués observar-ho tot bé. Una esquena perfecta, unes natges arrodonides. I, entre les seves cames, vaig poder distingir una mica més de la seva vulva.  Em va mirar amb un somriure picant:
 Despulla’t i t’espero a la piscina – i se’n va anar –.

Només em quedava una possibilitat si no volia aparèixer per primer cop davant d’ella amb la meva polla en posició totalment horitzontal. Vaig entrar al lavabo i em vaig masturbar enèrgicament acabant gairebé de seguida de l’excitació que portava. Després em vaig despullar, vaig agafar una tovallola que em vaig penjar del braç tapant el meu membre, ara lax, i vaig sortir a l’exterior. Pel camí m’anava tranquil·litzant cada cop més. La gent no es fixava especialment amb mi i, fins i tot, em vaig atrevir a penjar-me la tovallola de l’espatlla. Però quan vaig entrar al recinte de la piscina la vaig tornar a posar en la posició inicial. Ja no m’importava que aquella gent desconeguda em veiés en pilotes però sí aparèixer davant l’Eva; allò era una altra cosa. Estava asseguda sobre la tovallola que havia estirat al terra. S’estava aplicant crema protectora per tot el cos i, afortunadament, tenia les cames juntes. Quan va alçar la vista i va veure el detall de la meva “pantalla protectora” va tornar a somriure, com l’última vegada:
 Vols dir que no quedarà estrany que t’asseguis al terra duent una tovallola penjada del braç? Vinga! No siguis tímid i comporta’t amb naturalitat.
Vaig empassar saliva i vaig estirar la tovallola a terra. Ella no va apartar la vista. Per més inri va somriure més i em va mirar, estudiant-me-la, l’entrecuix:
 Estàs molt ben dotat…
 Però, no m’havies dit que la nuesa és natural i que ningú es fixa en ningú? – li vaig dir irònicament –.
 Si, però, de fet, el teu penis és una part més del teu cos. No és diferent parlar de la mida dels teus genitals que, per exemple, de la forma del teu nas.
 Doncs, si vols que t’ho digui, tens un cos preciós – vaig dir reclamant justícia – Poques vegades he pogut veure uns pits tan ben formats. M’encanten les teves cuixes i, a més, el teu conyet és una meravella. – es va posar una mica vermella –.
 Tampoc al que siguis tan gràfic – i, després em digué una mica penedida – Perdona. Crec que m’he passat. Entenc que estiguis una mica tallat sent, com és, la primera vegada que es despulles en públic.
 Com ho vas passar tu, el primer cop? – li vaig preguntar ja més tranquil i havent-me passat ja tot l’empipament –
 Una mica com a tu – va somriure – Jo també duia una tovallola doblegada sota el braç que em tapava el pubis. I em va costar molta estona decidir-me a estirar-me. Liliana, l’amiga italiana de qui t’he parlat algun cop, em va obligar a treure-me-la. Després, amb el temps, t’acostumes i ja no et provoca cap sensació.
Per llavors, jo estava estirat al seu costat però evitava mirar-la fixament, passejant la vista pels altres ocupants de la piscina que, com al moment de l’arribada continuaven sent gent normal. Però, cada cop que la meva vista es posava en alguna dona estirada, apartava ràpidament la mirada que se me n’anava directament a l’entrecuix, com si tingués vida pròpia. Al final, ja, em vaig dedicar a mirar els arbres i a tranquil·litzar-me bastant. Vaig pensar que el pitjor ja havia passat. Però no, anava errat.

Una estona després l’Eva es va aixecar somrient i movent les mans. Llavors arribaven una parella jove. La noia era, només, una mica més baixa que la meva acompanyant i estava una mica refetota, pel meu gust, amb uns grans pits – només caiguts a causa de la seva mida – i una abundant massa de pèl fosc al seu pubis. Era el cos més maco que havia vist fins llavors, a part del de l’Eva, és clar. Em vaig alçar ràpidament i no només per cortesia. Estirat tenia una visió xafogosa del seu sexe i, quan l’Eva ens va presentar, la noia es va atansar per fer-me un petó a les galtes refregant-me les seves tetes a l’aire contra el meu pit. Vaig veure créixer el meu penis ràpidament però, per sort, no va quedar completament horitzontal, només es va allargar, i prou. Astorat vaig decidir-me per la fugida:
 Jo m’anava a banyar…
 Ves-hi tu, que jo ara vindré – va dir-me l’Eva.
L’aigua freda va apaivagar, ràpidament, la meva acalorada i, després d’un parell de piscines, vaig decidir que ja devia estar prou “presentable” i vaig sortir de l’aigua. Vaig tornar al lloc on, ara, els tres seien i xerraven amigablement, i jo, a la vegada, també m’hi vaig asseure evitant, curosament, mirar més avall de les espatlles de cadascun d’ells.  L’Eva va interrompre la conversa per fer-m’hi entrar:
 L’Anna i el Lluís són amics meus. Hem coincidit ja, amb aquest, dos estius en aquest “càmping”. No sabia que vindrien i ens estem posant al dia de les coses que han succeït durant aquest any.
 És la primera vegada que vens a aquest “càmping”? – em va preguntar ell.
 És la primera vegada que vaig a un “càmping” – vaig respondre-li.
 I la primera vegada que practica el nudisme – va afegir ràpidament l’Eva.
 I què et sembla l’experiència? – va preguntar-me l’Anna.
Vaig decidir ser sincer i li vaig dir:
 Doncs si vols que et digui la veritat, encara em fa una mica de cosa anar nu i veure els demés en la mateixa situació. Però crec que m’hi vaig acostumant.
En això que el Lluís va mirar-se el rellotge i ens va dir:
 És l’hora de dinar. Us sembla bé que anem junts a dinar al restaurant? – va oferir.
 A mi m’està bé – vaig respondre tot seguit.
Estava desitjant que tot tinguéssim els genitals sota les tovalles i deixar de preocupar-me per on situava la mirada.  Estranyat vaig veure que no anaven cap al restaurant i l’Eva anava cap al bungalow. Així que, responent a la meva silenciosa pregunta, l’Eva em va dir que al restaurant aquell s’hi havia d’anar vestit.

El dinar va ser molt agradable. Eren una parella encantadora i, de seguida, em vaig sentir molt còmode amb ells. Ell va insistir en pagar la meitat del compte i, per fi, vam sortir del restaurant. Feia una xafogor impressionant i ja eren, gairebé, quarts de cinc de la tarda.
L’Anna i el Lluís es va acomiadar:
 Anem a fer la migdiada que aquesta nit volem anar a una discoteca que hi ha per un poble de per aquí a prop. Us hi apunteu? – "Unes horetes vestits” – vaig pensar descansat.
 Per mi d’acord, si a l’Eva li està bé, és clar – vaig respondre.
 Perfecte – va afegir l’Eva.
 Bé, llavors, fins després.

Altre cop ens vam quedar sols. I jo estava desitjant, cada cop més, follar-me-la i estar amb ella sols, allà, al nostre allotjament. Vaig prendre la iniciativa.
 Jo també voldria dormir una estona fins que passi l’estona de calor més forta. Véns o vols fer quelcom altre?
 Volia prendre el sol una estona. Però si tu et vols estirar, fes-ho, no ho deixis de fer per mi – em va respondre.
Em vaig cagar en uns quants sants, per dintre, i vaig decidir variar l’estratègia:
  De fet, suposo que a la piscina, sota una ombra, també podré dormir. T’acompanyo.
Ens vam despullar als vestuaris de la piscina guardant la roba dins una taquilla. No vaig dormir gens. Al final, em vaig estirar al sol amb ella i xerrant, vam passar la tarda banyant-nos de tant en tant. Cap a l’horabaixa ella em va dir que s’anava a dutxar i a vestir-se per sortir. Per fi ens vam veure al “bungalow”. Va entrar, primer, a la dutxa deixant la porta mig oberta. Sentia caure l’aigua i, després d’una estona de silenci, el soroll de l’assecador de cabells.
De sobte es va parar i va dir:
 Per què no passes tu a dutxar-te mentre jo m’asseco el cap?
L’espai era reduït i, al passar per darrer d’ella, no vaig poder evitar (tot i que tampoc ho vaig intentar gaire) fregar el meu cos amb el seu, la meva polla pel seu culet, que em va provocar una altra erecció. Vaig veure el seu somriure reflexat al mirall però no va dir res. Gairebé a la vegada que jo engegava l’aixeta ella apagava l’assecador i va sortir de lavabo.  Quan, un cop ja assecat, vaig entrar a l’habitació i me la vaig trobar aplicant-se un “after sun” pels braços. I, per primer cop, vaig tenir una visió complerta del seu sexe entre les cames doblegades. I la meva polla va tornar a créixer sense que jo pogués fer res per evitar-ho.
Ella em va mirar i observant clarament la meva erecció em va dir:
 Acaba de posar-me la crema que jo te la posaré després a tu. Has de protegir-te les natges que és la primera vegada que les exposes al sol. He vist que les tens molt blanquetes.
Vaig agenollar-me darrera d’ella, sobre el llit i, agafant el pot i posant-me crema a les mans, vaig començar a fregar-li l’esquena i el culet fins a on em permetia la seva postura.
 Si t’estires bocaterrosa – li vaig dir – podré posar-te’n per darrera.
Ella va obeir. Em vaig posar sobre els seus genolls i, durant uns minuts, vaig acariciar, amb les meves mans lubricades, les seves natges i la part de darrera de les seves cuixes. Al final del seu culet, els moviments de les meves mans van separar els glotis permetent-me contemplar el foradet del seu anus. La meva erecció era ja complerta. Però no m’importava.
Quan vaig acabar li vaig demanar:

 Si et gires continuo amb la resta del teu cos…
Ella es va girar. Tenia les galtes lleugerament vermelloses i els ulls tancats. Sense vacil·lar, em vaig dedicar a les seves espatlles i als seus pits – els mugrons dels quals es van posar com pedres sota les meves mans –, la seva panxa, la cintura, les cuixes…
Llavors ja tenia la polla totalment en horitzontal, a la mida màxima. Vaig separar, lentament, les seves cames però ella m’ho va impedir. Llavors les vaig alçar i vaig començar a acariciar el sedós interior de les seves cuixes. Ara tenia una visió perfecte del seu sexe, lleugerament entreobert per la postura. Després de dedicar-me ja fins als seus peus estava a punt de continuar pel seu cony però ella s’incorporà.

 Estira’t tu, ara, bocaterrosa que et posaré la crema.
Vaig fer el què em deia. Durant uns minuts vaig tenir la meravellosa sensació de les seves mans acariciant tot el meu cos. Quan vaig notar que estava per les meves natges vaig estar a punt d’escórrer-me. Després de notar que ja arribava als peus vaig girar-me sense que ella m’ho digués, quedant panxa enlaire i la meva tranca apuntant al cel.  Ella, tal i com havia fet jo, es va posar de genolls sobre meu deixant el seu preciós sexe perillosament a prop de la meva polla trempada. Va començar a fer-me un massatge pel pit mentre que els meus ulls observaven el seus formosos pits movent-se al ritme dels seus braços, amb el seu conyet entreobert entre les seves cames separades. Per decepció meva, va evitar curosament tocar el meu penis i els meus testicles tot i que les seves mans van arribar al principi del pèl púbic acariciant-me l’interior de les meves cuixes. Finalment, va apartar el pot de crema i es va quedar mirant fixament la meva erecció.
Melosament em va dir:

 Haurem de fer alguna cosa amb això. Seria escandalós que sortissis aquí a fora així.
I, arraulint-se sobre les meves cames, es va posar la polla a la boca i es va començar a moure amunt i avall provocant-me sensacions indescriptibles. La vaig deixar fer durant una estona gaudint de la pressió dels seus llavis al voltant de la meva tranca. Quan vaig notar que era imminent la ejaculació, la vaig apartar estirant-la dolçament sobre el llit. La vaig besar profundament als llavis. La seva boca mig oberta va permetre que la meva llengua jugués amb la seva mentre les meves mans acariciaven amorosament el seus pits.
Vaig besar les seves parpelles closes, els seus pòmuls i les comissures dels llavis. Després vaig anar descendint cobrint de petits petons tot el seu cos evitant els seus pits. Després de besar les cuixes i les cames vaig pujar, altre cop, atrapant un dels seus pits allargant-lo amb els llavis. Vaig estar llepant-lo i xuclant-lo uns instants i vaig passar a fer el mateix amb l’altre pit.
 Ella, en algun moment, m’havia agafat la polla i l’acariciava arribant, fins i tot, als meus ous cosa que em tenia apunt per ejacular.  Em vaig posar entre les seva cames, les vaig separar i vaig obrir la seva vulva amb els dits. Vaig començar a llepar-la de baix a dalt. Ella tenia les mans entrelligades amb els llençols i alternava la seva sorollosa respiració amb petits gemecs cada cop que la meva llengua rondava el seu clítoris que ressaltava, inflat, entre els plecs dels llavis menors. Vaig poder percebre perfectament el seu orgasme, llarg i intens, mentre que la seva boca exhalava petits gemecs de plaer.  La vaig deixar descansar una estona mentre tornava a besar tota la seva cara i la meva boca atrapava, famolenca, la seva.  Li vaig col·locar dos coixins sota les natges elevant, així, el seu cony a l’alçada convenient. Llavors vaig començar a acariciar, amb el meu gland, el seu sexe, obert altre cop pels meus dits. De tant en tant introduïa el meu penis dins l’obertura, només uns mil·límetres, realitzant moviments circulars a la mateixa entrada de la vagina, humida i lubricada. Eva va  tornar a iniciar els seus gemecs que eren, cada cop, més audibles.
Vaig notar, altre cop, que jo estava apunt d’acabar tot i que volia perllongar, tot allò, una estona més. Vaig tornar a inclinar-me a sobre d’ella repetint el recorregut amb els meus llavis pel seu rostre. Però ella estava molt excitada. Em va agafar la polla amb les mans i se la va introduir a la seva vagina mentre alçava el cony per a què pogués fer més profunda la penetració. I va començar a vascular la cintura mentre les seves mans premien el meu cos contra el seu.  No vaig poder resistir gaire estona. Vaig notar com el meu semen fluïa pel seu interior i enormes espasmes de plaer recorrien tot el meu cos. La fi de la meva escorreguda va coincidir amb el principi d’un nou orgasme de la noia i, a jutjar pels seus gemecs, el gaudi va ser més intens que l’anterior. Ens vam besar intensament amb el meu penis encara dins seu. Llavors, subjectant-la per les natges, vaig rodar sobre el llit, estirant-la sobre meu sense que el meu penis deixés el confortable i càlid allotjament.

La suor dels dos es mesclava entre els nostres cossos, amb el seu lleuger pes damunt meu, les meves mans al voltant de la seva cintura, les seves sota la meva esquena… tot era un nou plaer, que no volia que s’acabés mai.

Va alçar lleugerament el cap i, mirant-me amb ulls esbatanats i un somriure als llavis:
 Ho veus com hi pot haver sexe en una parella que s’està veient sense roba tot el dia? No em serveix encara l’experiència. He estat tot el dia provant de controlar-me. La visió del teu cos em torna boig i, per aconseguir que surti despullat aquí a fora cada dia, m’hauràs de donar dues o tres sessions d’aquestes cada dia. Una per cada cop que hagi de sortir en pilotes d’aquí…



1 comentari

El negre de la platja

Aquell matí assolellat vaig sortir del xalet que els meus pares tenen a la costa amb destí a qualsevol lloc solitari on pogués bronzejar tranquil·lament el meu cos. Era un dijous del mes d’agost i vaig sortir del xalet de mons pares. Després d’acomiadar-me vaig agafar la moto amb destí a qualsevol platja en la que hi hagués poca gent. Aquell dia volia estar sola a la platja sense la companyia de ningú.

[@more@]

El meu nom és Imma i tinc 21 anys. Sóc el menor de tres germans. Sóc rossa, amb un cabell que m’arriba al clatell, amb uns ulls de color mel i bastant expressius. El cos el tinc cuidat, amb uns pits grans i forts, un conyet depilat i, és clar, un cul que, segons diuen, és una meravella. Els meus llavis són normals però diuen que gustosos i és quelcom que tots els meus xicots sempre m’han volgut menjar constantment. Faig 1,76 d’alt i peso una mica menys del què em pertocaria.

Mentre conduïa per la costa vaig decidir, de sobte, dirigir-me a aquella solitària cala nudista a la que, algun cop, havia anat amb el meu xicot. Era una cala de difícil accés i que poca gent coneixia ja que estava bastant amagada. S’accedia per un camí de pedres, amb qualsevol vehicle, fins a molt a prop, a uns 30 metres. Necessitava estar sola per pensar en la discussió que havia tingut, la nit abans, amb el meu xicot. Estava gelós d’un dels nostres amics sense cap mena motiu ja que mai li havia donat arguments perquè ho estigués. L’estimava molt tot i que, la seva gelosia, feia que la nostra relació s’emboirés amb discussions de tant en tant. Qualsevol mirada, qualsevol somriure innocent, qualsevol conversa a soles amb qualsevol noi o amb qualsevol dels nostres amics, feia brollar la seva gelosia sense poder-ho evitar.

Així doncs, vaig deixar el meu “quatt” aparcat al peu de la sorra i, amb la meva bossa, vaig dirigir-me cap a plantar la meva tovallola en aquella cala on havia tingut una tòrrida relació amb el meu xicot feia uns quinze dies…

“Va ser un dilluns al matí, ja que el Gaspar, el meu xicot, sabia que, tret dels diumenges, la gent no acostumava a anar a aquella cala a banyar-se així que em va dir que estaríem sols per poder gaudir de la natura totalment despullats. Mai havia fet nudisme però animada pel meu xicot vaig perdre la vergonya i em vaig treure el bikini negre que m’havia posat aquell matí. Al despullar-se el Gaspar, no vaig poder evitar mirar-li l’apetitós entrecuix del què havia estat gaudint en tantes ocasions. Sabia el què el Gaspar duia de cap; estava segura que acabaríem fornicant en plena natura. Aquella era una de les nostres fantasies i tots dos estàvem desitjosos de posar-la en pràctica.

El Gaspar es va quedar embadalit observant el meus endurits pits els quals el desafiaven amb els seus endurits mugrons apuntant al cel. Ens vam abraçar apassionadament recorrent cadascun dels porus dels nostres respectius cossos. El meu xicot va agafar-se a un dels meus pits amb la mà i el va dirigir cap a la seva boca començant a jugar amb el meu eriçat mugró. Vaig començar a gemegar entre els seus braços, gaudint de les carícies que em feia. Vaig apretar amb força els seus braços baixant la meva mà deixant-me portar pel què el meu xicot m’estava fent. Em va besar el coll fent-me algun xuclet i va anar baixant pel meu pit fins arribar a l’altre mugró que ja estava esperant la seva boca amb desesperació. Amb aquest tractament no vaig poder ser menys i vaig baixar la mà fins al seu tió notant-lo excitat entre els meus dits.

Vaig desfer-me d’ell i me’n vaig anar corrent cap a l’aigua submergir-me en ella d’un sol cop. L’aigua estava freda o almenys això em va semblar; crec que la calentor que duia va fer que notés l’aigua més freda de l’habitual. El Gaspar va venir corrent fins allí fins a unir-se a mi i començant a jugar  dins de l’aigua. Vaig notar com s’enganxava a mi fent-me sentir la seva virilitat picant-me a la cuixa. Allò mostrava ja un aspecte realment amenaçador tot i que encara no estava en el seu màxim esplendor.
 Vigila amb això que et penja no et fessis mal – vaig dir-li mentre li picava l’ullet.
 Tota la culpa és teva preciosa. Sempre em tens preparat per donar-te plaer. El teu cos m’excita sense poder-me resistir.
Vaig estendre la meva mà fins a agafar la seva tranca i vaig iniciar una lenta masturbació que anava creixent entre els meus dits. Vaig veure, en la llunyania, una parella d’enamorats que estaven estirats a la sorra fent-se carantoines i totalment aliens a la batalla que estàvem a punt de començar.
 S’està posant botifarrona… Així m’agrada, que sempre estiguis en peu de guerra disposat a donar-me plaer. Amor, anem a la sorra a estirar-nos, que estarem més còmodes…

El Gaspar em va estirar a la sorra i es va posar entre les meves cames començant a menjar-se’m el cony.
 Així amor, ho fas molt bé. M’encanta com em xumes amb els teus llavis i et menges el meu petit bombonet. Aaaahhhh, no paris, segueix amor…
Evidentment el meu xicot no tenia ni la més mínima intenció de deixar-me escapar i va començar a llepar-me amb delit els meus llavis vaginals fins a arribar al clítoris el qual va rebre amb els seus llavis i la seva llengua amb autèntic desig. El Gaspar era un mestre del “cunilingus”. Sabia el què s’havia de fer per arribar al clímax. A cap de dos minuts d’estar treballant-me la meva rosada vulva, vaig començar a aproximar-me a l’orgasme. La llengua d’aquell noi es feu més agosarada agafant més velocitat sobre el meu botó, el qual es va endurir a punt d’explotar.
 Atura’t Gaspar, atura’t. No puc més. Faràs que m’escorri entre els teus llavis… que m’escooorroooo… Mmmm…
El golut del meu xicot va xumar i xumar fins a deixar-me el conyet ben sec. Tots els meus fluids van anar a parar entre els seus llavis. Vaig perdre els sentits amb la menjada de vulva que em va fotre.
Rera aquell violent orgasme vaig trigar uns segons en recuperar l’esma, respirava agitadament quedant completament relaxada, perllongant de manera voluntària l’especial estat nebulós que em conduïa a una voluptuosa explosió.

Ens vam aixecar de l’arena molla i vam anar corrent cap a les tovalloles. El Gaspar es va estirar sobre la seva tovallola panxa enlaire amenaçant-me amb la seva tòrrida virilitat, que es va adreçar com un màstil a la seva mà. Passant i tornant a passar la seva peluda mà sobre el rosat pollot em va fer un elogi del seu membre.
 Oi que és maca? No tens ganes de prendre-la amb la teva boca, de sentir-la moure’s dins el teu cony i del teu darrera?
Com podia resistir-me a una invitació tant ben formulada amb el gest i la paraula? Vaig caure sobre la fletxa i la vaig empassar amb afany. El Gaspar es va tirar enrere, amb el braços creuats, amb un gemec de satisfacció. A quatre potes, situada entre les seves cuixes, xumava deliciosament el seu òrgan empalmat que em picava espasmòdicament el paladar. La sobtada transformació d’aquell cuquet en una poderosa barra d’acer va allunyar la meva passatgera commiseració. Vaig baixar pel seu cos a poc a poc sense poder reprimir el desig de llepar el seu erigit màstil. Els meus llavis van rodejar el seu membre, la meva llengua va acariciar el morat gland formant cercles al seu voltant. Em vaig fer amb les seves gònades xumant-les amb fruïció tractant de fabricar el semen amb el què, més tard, m’obsequiaria.

 Que bé la mames estimada. Tens uns llavis i una llengua que embogeixen. Menja-te-la sencera Imma.
El Gaspar es va agafar amb força al meu cabell fent-me gemegar de plaer. M’agradava veure’l patir amb les meves carícies. Aquell estupend aparell bombejava sang sense parar. Em vaig quedar uns instants adorant-lo observant, amb gran plaer, com es marcaven les seves venes que estaven apunt d’explotar. Vaig tancar els ulls i vaig dirigir la punt de la meva llengua cap aquell escurçó començant a jugar per tota la seva llargada pujant i baixant des dels seus testicles fins al cap d’aquell fenomenal xampinyó. Vaig deixar de xumar aquell tresor pel què, el Gaspar, es va queixar demanant-me que seguís amb aquell tractament.

 Imma, no em deixis així, si us plau. Vull donar-te tota la meva llet i ruixar-te aquesta golosa boca que tens. Estic apunt d’escórrer-me.
Malgrat les seves peticions, els meus pensaments es dirigien a un altre cantó tractant d’aconseguir un altre tipus de plaer. Em vaig posar sobre ell agafant amb força la seva polla i col·locant-me com una granota sobre el Gaspar notant com aquell eix feia pressió sobre el meu conyet tractant de ser engolit per la meva humida vagina. Em va agafar per la cintura ajudant-me a asseure’m sobre d’aquell monstruós èmbol. Vaig gemegar com una boja sentint l’entrada d’aquell cap dins meu per donar pas a la resta d’aquell múscul de plaer.
Sempre m’ha agradat estar asseguda sobre el meu xicot, cavalcant-lo mentre porto les regnes de la follada; prefereixo adoptar una actitud activa quan faig l’amor. Aquell endurit aparell que envaïa les meves entranyes va aconseguir que posés els ulls en blanc sentint-lo dins meu completament. Em vaig quedar quieta gaudint d’aquella penetració fins a recuperar els sentits. Vaig començar a cavalcar al pas, seguint trotant sobre la seva boca i vaig acabar galopant sobre el meu xicot com una posseïda.

 Clava-me-la fill de puta. És tant gran i grossa… m’encanta el teu pollot. Em destrosses però em faràs tornar boja amb la teva tranca. Així… segueix perforant-me fins que em facis rebentar.
Vaig recolzar les meves mans sobre el seu poderós pit per no perdre l’equilibri. No vaig poder evitar llençar-me cap enrere buscant oxigen mentre empassava aquella pastanaga que m’hipnotitzava. Vaig tancar els ulls sentint-me plena.

Vaig obrir els ulls dèbilment i vaig descobrir que, a uns cinquanta metres de nosaltres, a l’altra parella de la platja també estava follant sense parar. Aquella noia estava a quatre grapes i tenia el seu amant rera d’ella donant-la pel darrere sense cap tipus de compassió. L’estava donant pel cul amb fúria arrancant-li grans brams de dolor. Aquella escena em va impressionar favorablement. Veure a una altra parella follant mentre que jo també ho estava fent, era quelcom que mai m’havia arribat ni a imaginar. Malgrat el gratificant clau que estava gaudint amb el meu xicot, no vaig poder evitar sentir enveja davant la visió d’aquella noia, la qual era sodomitzada sense pietat per aquell autèntic animal. Aquella pantera udolava sense poder resistir gaire temps més aquell suplici. De cop aquell noi es va quedar parat, rera la seva muntura, i va començar a escopir llet omplint completament l’interior de la seva parella. Aquella noieta morena va anar recuperant la respiració mentre s’humitejava els llavis amb una cara de viciosa inoblidable.

Vaig començar a moure’m sobre el Gaspar de manera rotatòria, empassant amb fúria el pollot del meu xicot el qual em va ajudar en la còpula agafant-me els meus endurits pits que desafiaven la llei de la gravetat apuntant al cel. Me’ls acariciava amb força mentre em treballava, entre les cames, amb el seu poderós trancot.
 Segueix follant-me, no paris. M’estàs cremant per dins però només vull que em segueixis fotent. No paris, pel què més vulguis. T’estimo amor meu.
El plaer que vaig experimentar notant el brutal punyal del Gaspar destrossant-me per dins va ser tant ràpid, que vaig prémer les dents i, amb les ungles, vaig apretar fins a fer-li sang als braços i al coll. El clímax s’aproximava a passes de gegant ja que notava, en la cara del meu xicot, com aquest feia ineficaços esforços tractant de retardar al màxim la seva ejaculació.

 M’escorro Imma, no puc més. Aquí tens tota la meva llet per a tu.
 Si amor, dóna-m’ho tot. Et desitjo, et desitjo amb totes les meves forces. Ets el millor amant que pugui haver. T’estimo.

Ens vam relaxar abraçats sota el raigs del sol espectador la nostra unió. Vaig agafar la seva verga amb la meva mà i, amb la llengua, vaig començar a xumar les restes de fluids de la seva escorreguda fins a deixar-la ben neta. M’encantava el gust salat de l’esperma del meu xicot.” 
 

Tal i com deia, vaig aparcar el “quatt” al costat de la platja i vaig buscar un lloc a la sorra amb la meva bossa penjada de l’esquena. Vaig desfer-me de la brusa blanca que m’havia posat aquell matí així com del cenyit pantaló texà que marcava totes les meves corbes. Per finalitzar, em vaig treure les altes sandàlies que tant sexi em feien. Em vaig quedar totalment nua i vaig omplir els pulmons respirant amb força mentre els meus pits apuntaven el firmament. Em vaig ficar dins l’aigua fent una ràpida capbussada i, amb el cabell moll, vaig sortir a estirar-me sobre la tovallola per aprofitar els raigs solars. Vaig empastifar el meu cos amb crema solar per no cremar la meva pell suau. Eren 2/4 de 10 i sabia que, aquella hora, el sol encara no cremava amb força però, malgrat tot, al cap de poc aquests mateixos raigs van apretar més fort. Vaig cobrir els meus ulls amb unes ulleres de sol negres que havia agafat aquell mateix matí i, col·locant la bossa sota el meu cap com si fos un coixí, em vaig disposar a gaudir d’aquell matí calorós. Al cap de cinc minuts em vaig quedar adormida sota una calor bestial.

Mitja hora després em vaig despertar al notar la presència d’algú prop meu. Vaig aixecar el cap i, entreobrint els ulls, vaig veure un home de color negre que col·locava la seva tovallola a pocs metres d’on jo estava. Me’l vaig quedar mirant amb interès ja que, la veritat, estava molt bé. Tindria uns quaranta anys i era fort i musculós. Era una espècie de gegant, potser feia 1,90. La presència d’aquell poderós “buanamino” va fer que el meu depilat entrecuix s’humitegés sense remei. Tot i això, es va humitejar més quan es va treure el blanc tanga que duia deixant a l’aire la llarga pitó que li penjava entre les cames. Allò era enorme tot i estar en repòs i no vaig poder evitar passar-me la llengua pels llavis mullant-los mentre m’imaginava el tou de coses que podria fer amb aquell plàtan de xocolata.

Aquell fornit noi es va alçar de cop i es va dirigir, corrent, cap a l’aigua fent pendular la seva polla d’un costat a l’altre. Aquella imatge em va confondre completament. No podia apartar la vista d’ell veient-lo nedar prop de la riba. Em vaig imaginar entre els seus braços essent estimada amb desesperació. Em vaig proposar entaular una conversa amb aquell formidable mascle amb qualsevol pretext. Cinc minuts més tard va sortir de l’aigua mostrant la seva verga amb una grandària encara major. Pel què es veia, l’efecte produït per l’aigua freda sobre la seva polla havia fet que aquesta s’endurís una mica. Aquell dard mesuraria prop de divuit centímetres i això que no estava en plenes condicions.

Em vaig situar mirant-me’l recolzada sobre els meus colzes i, amb un xiulet, vaig cridar-li l’atenció. Amb una mà li vaig indicar que s’apropés. Mentre s’aproximava no vaig poder deixar de mirar el tremend penjant que posseïa, dissimulant els meus ulls rera les fosques ulleres de sol. Era realment espectacular. Mai havia vist un espècimen d’aquell tipus. Quan va arribar al meu costat se’m va quedar mirant de dalt a baix somrient amb la seva blanca dentadura. No va perdre detall dels meus endurits pits els quals apuntaven cap amunt buscant amb desesperació algú que els acariciés. Va baixar la seva mirada fins arribar al meu depilat conyet el qual va devorar amb els seus ulls foscos.

Li vaig demanar un cigarret ja que, segons li vaig dir, m’havia oblidat de comprar-ne i, amb un somriure, em va demanar si es podia asseure amb mi per, així, fer-nos companyia. Vaig assentir amb el cap, ell va alçar corrent per recollir les seves coses i es va asseure al meu costat. Li vaig preguntar com es deia i em va dir que preferia no dir-ho per mantenir algun secret entre nosaltres. Vam estar deu minuts xerrant de diferents coses durant els quals no vaig poder evitar, de tant en tant, dirigir la meva vista cap al seu temptador entrecuix. Aquell home em somreia adonant-se del nerviosisme que m’apoderava. La veritat és que, aquell morenàs, tampoc perdia oportunitat per traspassar-me amb la seva mirada.
Quan li vaig demanar un segon cigarret, aquell fornit mascle es va acotar per agafar el paquet de la seva bossa. Va topar sense voler amb els meus pits, va alçar la mirada i em va demanar perdó però, al tornar a acotar-se i jo atansar-me una mica a ell, va tornar a topar.
Em va mirar i, somrient, em va llepar el mugró dret. Reia, però jo esperava que alcés el cap. Quan ho va fer, li vaig dir que perquè no em llepava l’altre mugró que se sentia abandonat. Ell, rient altre cop, va abalançar-se sobre el pit esquerre mentre jo li bufava el clatell. Quan va alçar el cap, amb la llengua encara sortida d’entremig d’aquells llavis carnosos, vam fer-nos una morrejada calorosa. Les nostre llengües van establir una lluita incansable entre sí com dues serps traspassant-nos les nostres respectives salives. Em sentia en la glòria divina amb aquell home i estava disposada a tot sense cap tipus de reserves.

Va agafar, amb les seves poderoses mans, un dels meus pits i se’l va dirigir, excitat, cap a la seva boca començant a menjar-se’l amb gran delit. Aquella carícia va aconseguir fer-me gemegar per primer cop. Els seus llavis s’unien al meu mugró com autèntiques ventoses donant-li un tractament demolidor. Alhora, va allargar la seva peluda mà cap a la meva candent vulva fent-me fer un grunyit. Vaig separar les cames i em vaig deixar fer. Aquell negràs sabia bé el què feia, sabia com donar plaer a una nina com jo. Va colpejar amb suavitat el meu clítoris arrancant-me petits crits de plaer. El meu botó es va posar dur com un cigró degut a les carícies que m’estava prodigant. Va joguinejar amb ell durant tres llargs minuts aconseguint fer-me escórrer dos cops. Allò superava amb escreix el plaer que havia experimentat amb el meu xicot. Em trobava en braços d’un autèntic home que m’estava fent tenir els millors orgasmes de la meva vida, no hi havia dubte.
Estava desitjant que ajuntés els seus calents llavis a la meva panotxa i així li ho vaig demanar. Es va posar de genolls entre les meves cames, obrint-les amb les seves mans, i es va quedar observant la meva vagina. Es va resseguir els llavis amb la llengua imaginant el banquet que es fotria a costa meva. Va pujar per entre les meves cames llepant, amb infinita dedicació, les meves cuixes. No tenia cap mena de pressa per arribar a l’objectiu que desitjava. Desitjava fer-me patir al màxim. El meu cos vibrava gràcies a la carícia de la seva calenta llengua que estava humitejant les meves cuixes.
Finalment va arribar a la meva ardent vulva mentre sanglotava sense poder resistir per gaire temps més aquell tant dolça turment.

 Menja-me’l amor… Tot el meu conyet és teu… Fes-me gaudir amb els teus llavis, dóna’m tot el plaer que puguis… Vull que em facis teva fins que no puguem més…
Aquell experimentat home va somriure i es va menjar la meva panotxa unint els seus llavis carnosos amb els rosats llavis de la meva vagina. Vaig creure veure les estrelles amb aquella carícia. Ho feia molt millor que el meu xicot. Acariciava lentament els plecs de la meva depilada panotxa aconseguint fer-me gemegar entre els seus llavis. Vaig esgarrapar amb fúria els seus forçuts braços fent-lo sagnar. La seva àvida llengua va explorar els meus llavis vaginals produint-me plaers indescriptibles. Els seus llavis van atrapar el meu clítoris fins que el vaig notar erecte com un petit penis. Es va apoderar, amb els seus llavis, del meu clítoris i, amb les dents, el va rosegar amb saviesa. Vaig obrir les cames per facilitar-li les carícies i, encara més, amb les mans vaig separar els meus glotis oferint-li els meus dos orificis que va llepar, demostrant un gran coneixement de la sexualitat femenina. Vaig tenir diversos orgasmes mentre els meus panteixos i gemecs es sentien per tota la platja. Aquell formidable tractament em va deixar totalment relaxada.

El meu amant d’aquell matí es va posar dret ajudant-me a situar-me de genolls entre les seves cames. Vaig quedar bocabadada d’aquell brutal aparell que, en breus segons, seria tot meu. Vaig agafar la seva daga entre els meus llavis i, a dins la boca, al paladar, vaig començar a assotar-la amb la llengua. La seva gran mida em va produir basques però, malgrat això, no vaig cedir en la meva obstinació. La vaig sentir créixer junt a la meva gola, rera la carícia bucal. Vaig allargar els braços trepant pel seu ventre suós fins arribar al seu tors, sense deixar anar la meva presa de la boca. Li vaig pessigar amb força les tetetes i l’excitació de l’home es va traduir en una major duresa del membre que residia entre els meus llavis. Llavors vaig començar a moure’m, vaig començar a moure el cap, aproximant-me i allunyant-me, empassant-lo i escopint-lo, una oscil·lació plaent, xumant-lo en tota la seva longitud, ensalivant-lo, rosegant el caputxó que subjecta el prepuci doblegat sobre un gland a punt d’estellar…
Aquell home em va recollir el cabell ajudant-me amb el moviment continu de la meva felació. Desitjava fer-li la millor mamada de la seva vida fins que s’escorregués a l’interior de la meva ardent boqueta. Volia notar com brollaria la totalitat del seu elixir amb el què estava que aquell negre em regaria. Estava assedegada ja que tenia gola seca degut a la neteja de sabre que li estava fent. La meva llengua ensalivava amb gran dedicació aquell torpede humitejant-lo amb fervent passió. El vaig extreure de la meva cavitat bucal i vaig començar a masturbar-lo amb fúria mentre adorava aquell fosc retaule entre les meves mans. Aquell potent morenàs no va poder aguantar per més estona aquell furibund massatge i va acabar explotant sobre la meva cara escopint, tota la seva lleterada, sobre la meva barbeta, els meus pits i la meva goluda boca que, és clar, es va empassar amb delit aquella ardent cataracta de semen amb què, aquell negre meravellós, m’havia obsequiat. Part de la seva escorreguda va caure per la comissura dels meus llavis anant a parar als meus apetitosos pits.

Rera aquella monumental escorreguda vaig quedar gratament sorpresa observant com aquell animal encabritat no perdia res del seu vigor. La virilitat d’aquell noi no perdia gas convidant-me a un nou combat.
 No t’has cansat? – li vaig preguntar amb cara de viciosa – Tens un amic molt malvat que vol fer-me coses lletges. Caldrà donar-li una lliçó perquè aprengui a comportar-se…
Amb aquelles paraules desitjava fer-li desitjar follar-me; en aquells moments estava disposada a lliurar-me a ell sense cap tipus de contraprestació. Em sentia poderosa amb aquell home al meu costat. Desitjava que em cobrís amb la seva poderosa masculinitat fins a fer-me perdre els sentits agafada als seus musculosos braços.

L’amant que aquell matí m’havia regalat em va oferir la seva mà dreta per ajudar-me a aixecar i, mirant-me fixament als ulls i sense dir res, em va fer acompanyar-lo fins a unes grans roques on podríem estimar-nos i entortolligar-nos sense problemes. Era una roca plana, perfecte per poder follar com a animals. Ens vam abraçar tan bon punt hi vam arribar i aquell home es feu amb els meus pits tornant a jugar amb els meus ansiosos pitons. Va pujar fins al coll començant a donant-hi fortes llepades aconseguint fer-me vibrar de desig. Es va entretenir una bona estona amb el meu apetitós coll fins a situar-se a la meva esquena dedicant-se, llavors, a llepar-me la nuca. D’allí va passar als lòbuls de les meves orelles portant-me a un estat de bogeria absolutament meravellós. Aquell morè sabia quins punts de la meva anatomia havia de tocar per fer-me sentir a la glòria.
Em va posar d’esquenes a ell mostrant-li les meves natges en tot el seu esplendor. Estava ansiosa i necessitava que quelcom dur i poderós comencés a donar-me plaer. Em vaig moure un instant cap enrera i vaig topar amb la pressió de la seva polla terriblement erecta colpejant contra la meva cama. Em vaig excitar davant semblant colós i em vaig notar el cony totalment xopat.
Aquell home era molt fort. Amb una sola mà em va obligar a acotar-me recolzant el cap sobre la humida roca. Em va subjectar amb tanta força que no vaig poder girar-me cap a ell. Amb la cara enganxada a la roca, vaig notar com el morè lliscava la seva mà per tot el llarg i ample de les meves cames. Instintivament vaig tancar de tancar-les però, de seguida, vaig advertir que buscava una altra cosa.

Vaig sentir novament la pressió del seu esplèndid llangardaix contra la meva cama. Per un moment vaig voler cridar, però no vaig poder articular ni una paraula. De sobte, aquell mascle va alliberar els meus canells i em va fer estirar les mans sobre la roca.

 Tranquil·la preciosa, no trigaràs a comprovar les dimensions del meu pollot.
Vaig sanglotar dient-li que encara no estava preparada i vaig mirar, amb la vista perduda, per sobre de la meva espatlla mentre m’agarrava amb força en la lliscant roca. Llavors vaig veure al soldat negre. Es movia frenèticament rera meu. Em va donar un copet al cul amb la seva poderosa mà fent-me xisclar. Va tornar a fer-me diversos copets més fins a posar-me les natges vermelles.

Vaig notar-me freda i humida. Les seves mans van començar a magrejar les meves natges a consciència amb el què no vaig trigar a entrar en calor. Inesperadament, vaig sentir uns gruixuts dits movent-se circularment al voltant del meu anus, acariciant-lo amb extremada delicadesa. Vaig inclinar els malucs cap endavant. El contacte de la meva panxa amb la roca freda em va produir una sensació estranya. Vaig pensar que, si hagués pogut refregar el meu cony contra la cama del meu amant ocasional, no hagués trigat tant a escórrer-me com una gossa. Estava tant excitada que no podia suportar-ho gaire estona més.

Dues mans humides i suoses van lliscar entre els meus pits magrejant-los a consciència. Els meus mugrons estaven endurits i extremadament sensibles. Aquelles meravelloses mans van seguir acariciant els meus pits fins a creure’m embogir de plaer.

 Veig que ja estàs a punt per sentir la meva polla dins teu…
Malgrat no poder negar el meu nerviosisme, vaig provar de relaxar-me i obrir les cames preparant-me per l’envestida que s’apropava. En aquell instant, un dit va penetrar el meu anus. Al començament es va introduir lentament, però després va entrar i sortir cada cop més ràpid fins a fer-me embogir del tot. De sobte, aquell bastard va lliscar un altre dit al meu dilatat esfínter.

Dues fornides mans em van agafar pels malucs. L’ardent gland del seu gruixut trancot va fregar l’exterior del meu petit foradet. Vaig creure que no estava segur de voler-me penetrar però, en una ràpida envestida, vaig sentir com s’obria pas al meu interior. Vaig xisclar sense poder-ho resistir, aquell cabró m’havia desvirgat el meu forat del darrera sense la més mínima compassió. Vaig plorar lamentant aquella intromissió a les meves entranyes. Vaig obrir els ulls com dos plats degustant amb plaer aquell bolero. El meu cos es movia i s’agitava al ritme de les seves escomeses. Vaig arquejar l’esquena, vaig esgarrapar la roca i vaig contraure la respiració. Els batecs del meu cor s’acceleraren. Tot i que havia estat follada algun cop pel meu xicot, mai havia estat tant brutal ni m’havia sentit tant indefensa com aquest cop.

El morè envestia un i altre cop sense donar mostres de cansament i, mentre la seva verga perforava el meu anus, vaig girar el cap. Aquell home tenia la mirada perduda i buscava aire amb dificultat. Va llançar un gemec de plaer i em va envestir amb tanta fúria que gairebé m’aixeca del terra. La meva vagina estava xopada, cremava de desig sentint en el meu cony la palpitant colobra que voltava pel meu cul. Estava tant excitada que vaig saber que no trigaria a escórrer-me. Era qüestió de segons.

Vaig sentir l’escomesa d’aquell negre mentre envaïa els meus intestins. Vaig torçar el cap i vaig contemplar l’escena amb excitació. Estava essent sodomitzada, sense el més petit descans, per aquell meravellós semental. L’escena em va resultar tant extremadament morbosa que vaig acabar perdent el control de mi mateixa i em vaig escórrer sense remei.

El meu amant em va deixar reposar uns breus moments per poder recuperar l’alè extraient aquell fletxa del meu conducte anal. Tenia la verga totalment endurida. La meva mirada el posava calent i, uns segons més tard, vaig comprovar la mida descomunal d’aquell muscle demolidor.

L’home va començar a refregar-se la polla amb els seus dits. Vaig mirar-lo als ulls i ambdós vam somriure. Conscients del què passaria, vaig recolzar la meva mà a la seva espatlla i em vaig alçar. Les meves cames gairebé no podien mantenir-me dreta.

 Vinga noi, a què estàs esperant? – li vaig dir mentre em tornava a inclinar sobre la dura roca notant com eles meus mugrons s’encabritaven al fregar la freda superfície. El meu conyet humit demanava a crits una bona polla.
Es va posar dret, va rodejar la tovallola fins a posar-se davant meu i, amb veu suggeridora em va dir:

 Vull que vegis amb els teus propis ulls el què et fotré ara pel cul… Ja veuràs com t’agradarà petita…
El negre va començar a acariciar-se la seva descomunal barra de ferro. Aquell cilindre es corbava cap amunt apunta al cel i desafiant-me sense remei. En tota la meva vida havia vist un moniato tant gran, sense exagerar diria que allò mesuraria uns vint-i-tres centímetres i no entenia com allò podia entrar dins la meva estreta cavitat. Per sort, estava circumcidat i no era molt gruixuda el què, sens dubte, es convertia en un aparell ideal per fer el què estava apunt de fer-me.

Estirada sobre la roca, amb el cul nu, vaig observar com  aquell mascle s’agafava la verga i començava a masturbar-se, corrent el prepuci endavant i enrera. Cada cop estava més dura i només desitjava sentir-la dins meu.

De sobte vaig sentir la pressió de les seves mans a les meves natges. Els meus pits aixafats contra la roca semblaven augmentar de volum al sentir el càlid tacte d’uns carnosos llavis fregant-me la pell. El meu cony va començar a humitejar-se i vaig entreobrir les cames. Inesperadament, la punta de la seva llengua va penetrar lentament per la meva reraguarda.

 Ei nen – vaig cridar – Què fots?
 Estic preparant el camí – em va respondre xopant-me l’entrada del meu anus amb la seva saliva – i mirant-me amb aquell pollot entre les mans – obre’t de cames gateta – ajudant-me a fer-ho.
El to de veu era tant autoritari que, tot i estar excitada, no em vaig atrevir a moure un sol muscle. Tot i això, presa per la curiositat, vaig girar el cap i vaig veure el morè dirigint-se a mi amb la seva esplèndida eina negra apuntant directament cap al meu anus.
 Tinc un regalet per tu bonica – em va dir rodejant-me la cintura amb les seves fornides mans atansant-me a ell.
 Fot-me-la fins al fons! – vaig cridar en un arravatament de luxúria.
Em va agafar per les natges, lliscant els seus polzes fins a arribar al meu anus i, després, va introduir lentament la punta del seu gland.
 Et foradaré! – va exclamar, i em va penetrar violentament estripant-me per dins.
Al sentir-lo dins meu, vaig pensar que sí no m’hagués preparat convenientment, no ho hagués suportat. Les seves escomeses eren cada cop més intenses i, tot i que al principi em vaig estremir de dolor, no vaig trigar a panteixar de plaer.

Imaginar l’aspecte del seu terrible cogombre palpitant als meus intestins, vaig lliscar la mà pel meu abdomen fins a fregar el meu cony xopat. Vaig acariciar els llavis de la meva vulva i vaig moure els malucs cap endavant per notar el tacte fred de la pedra al meu clítoris.

El negre es va deixar caure sobre la meva esquena. El pit el tenia xopat de suor. Vaig sentir els accelerats batecs del seu cor, vaig sentir els seus gemecs entretallats mentre em penetrava, la pressió de la seva carn estripant els muscles del meu esfínter… La follada era cada cop més intensa. Notava com els seus ous picaven contra les meves natges sense repòs. Aquella barra candent em cremava les entranyes; era una sensació formidable.
Tot i que sabia que estava apunt de l’orgasme, vaig contenir la respiració i vaig començar a acariciar-me el clítoris amb el dit índex mentre introduïa els altres dits dins la dilatada vagina. El plaer que sentia era tant intens que em vaig escórrer per tercera vegada. Volia moure’m però el seu cos m’ho impedia. De sobte, vaig sentir l’escalfor del seu semen inundant-me el conducte posterior. La freda pedra em fregava el cony. Vaig tornar a escórrer-me… Mentre les meves cames, em prou feines, em sostenien, vaig caure de genolls sobre el terra notant el cos d’aquell home sobre meu.

Quan vaig poder recuperar l’alè, em vaig incorporar i esbossant un somriure només vaig poder balbotejar:
 Gràcies, moltes gràcies. M’ha fet la dona més feliç del món.



Comentaris tancats a El negre de la platja

El bany a la piscina

Era un dissabte a la nit del mes de juliol i uns amics havien muntat una festa en una piscina comunitària a prop d’Olot. Jo, que estava per allà de vacances em van convidar a anar-hi. Com que em va semblar quelcom divertit no vaig dubtar i vaig acceptar.

[@more@]

Cada un havia de portar alguna cosa per menjar i, per suposat, molta beguda per poder passar una nit divertida entre els meus amics i els seus veïns. Tots allà es coneixien i, és clar, les noies i dones prenien el sol gairebé nues, amb tangues de fil i, sempre, fent topless deixant a la vista de tots els veïns els meravellosos pits que per allí circulaven. Després de sopar, de mica en mica, la majoria de veïns van anar retirant cap a casa seva i, després d’un parell d’hores de tertúlia, sense adonar-nos-en, ens havíem quedat només 11 persones al costat de la piscina: quatre matrimonis, dues noies d’uns 30 anys, que compartien pis, i jo.

Una noia, de nom Pilar, estava asseguda al costat del seu marit. Jo m’havia fixat que ella, des del principi del sopar, destacava per ser una noia molt simpàtica i tenia un no sé què sensual i provocatiu en la mirada. Durant el sopar vam intercanviar diverses mirades que jo no sabia ben bé com interpretar però que, d’alguna manera, em semblaven de certa insinuació. Tots havíem begut prou i, degut a això, la conversa s’anava fent cada cop més animada i els acudits i històries eren, cada cop, més verds.

Eren les 3 de la nit i el nivell d’alcohol seguia pujant. Llavors, un veí, mirant al grup, va dir:
 I per què no ens banyem?
La seva proposició va ser rebuda amb riures de més o menys acceptació. Feia calor i no em va semblar mala idea.
 D’acord – va dir un dels homes – Anem a casa a buscar els banyadors i, en cinc minuts, tots aquí.
 No, no – va dir algú altre – Tots en pilotes.
Aquella era la broma típica que ningú seguiria però algú va dir:

 Vinga maco, fes-ho tu primer.
I sense pensar-s’ho dues vegades es va treure la roba, enmig dels riures de tots i totes, i es va quedar en pilotes llençant-se, tot seguit, a la piscina. Entre els riures de tots algú va dir:
 A veure qui és el següent.
Marc, que així es deia el noi, dirigint-se a tots ens va dir:
 Vinga, no sigueu tallats – i mirant a la seva dona li va dir – vinga, fica-t’hi amb mi, vinga dona.
La seva dona, probablement degut als cubates que duia a sobre, va cridar entre riures:
 Espera’m amor meu, que ja vinc!
I ràpidament es va treure la roba i es va tirar al costat del seu marit. Allò va encendre l’espurna que va fer que, amb l’alcohol acumulat, entre empentes i crits, ens anéssim traient la roba i tirant-nos a la piscina. Jo em vaig despullar i em vaig tirar a l’aigua dels primers i, des de dins, vaig veure als demés despullar-se. No vaig poder evitar mirar a la Pilar mentre es despullava i vaig veure que ella també em mirava de reüll. No crec que li fes gaire vergonya la situació, sinó que se la veia passant-s’ho bé i, fins i tot, vaig percebre que em dirigia una mirada sensual, un xic provocativa. Semblava que l’excitava que la mirés i se sentís desitjada.

Tots estàvem a l’aigua jugant i bromejant quan algú va treure una pilota i va proposar fer un partit de waterpolo amb unes porteries improvisades. Ningú sabia com havíem arribat a estar en aquella situació però ens ho estàvem passant teta. La Pilar va anar a l’equip contrari del meu i, durant tot el joc, jo intentava estar a prop seu, no sabia ben bé per què, però m’atreia d’una forma especial. La seva forma de mirar-me no feia més que provocar-me un desig  d’apropar-me a ella i abraçar-la. En un llançament de joc vaig fer un bot davant d’ella que va fer que el meu penis quedés a l’alçada dels seus pits i, al caure, vaig perdre l’equilibri caient a sobre d’ella d’una manera que no vaig poder evitar abraçar-la, amb el què vaig poder sentir els seus pits enganxats al meu cos. En aquell moment, i mentre quèiem els dos, la vaig agafar per sota l’aigua posant una de les meves mans al seu cul mentre el meu penis, gairebé en erecció, fregava amb el seu cos. Quan ens vam separar vaig veure que reia i vaig veure que no només no li havia fet res sinó que semblava que, aquell contacte, li havia estat plaent. Vaig mirar de reüll per veure si el seu marit reaccionava però el vaig veure continuant jugant sense adonar-se de res.
Després d’un parell de minuts li vaig dir a un company d’equip que em deixés cobrir aquella part de la piscina, justament on era la Pilar, i d’aquesta manera els nostres cossos van començar a fregar-se un i altre cop fent que el meu membre comencés a reaccionar davant la situació. Un dels cops, em vaig posar rera d’ella intentant que no li passessin la pilota el què va fer que, pel darrera, la tingués abraçada. Més junts no podíem estar i el meu penis estava totalment en erecció. Ella ho devia notar però, enlloc d’enretirar-se, em va semblar que s’unia més a mi.

A partir de llavors, i durant tot el partit, vaig estar fregant-me amb ella de forma més o menys intencionada; uns cops fregava el seu sexe, uns altres el pit, i cada cop m’adonava més que ella estava gaudint amb aquell joc. En un altre bot, la seva mà va fregar el meu membre i vaig sentir com la retirava ràpidament tot i que, en uns segons, la va baixar altre cop, com si s’ho estigués pensant millor, i va mantenir aquell contacte durant uns segons.
De mica en mica em vaig anar tornant més audaç i, un dels cops que el joc es va parar perquè la pilota havia sortit a fora de la piscina, em vaig atansar a ella i vaig fregar, suaument, el seu conyet. Aquell cop, lluny d’enretirar la mà, vaig mantenir el contacte buscant el seu clítoris. Van ser, ni tan sols, deu segons però vaig notar com es va estremir mentre l’acariciava i com, inconscientment, dirigia la seva mà cap al meu membre acariciant-lo només un moment.

Durant els següents minuts, gairebé no m’atrevia a mirar-la als ulls. Però just quan el joc estava més divertit, els focus es van apagar ja que estaven programats per un temps concret. Tothom va començar a fer bromes dient-se els uns als altres “aquestes mans! A veure què feu…”. En plena foscor vaig notar, més que veure, que la Pilar s’atansava a la vora de la piscina per començar a sortir. Em vaig atansar a ella i, just en el moment en què agafava impuls per sortir, la vaig subjectar per darrer i li vaig dir: “no surtis, si us plau”.
Em vaig enganxar a ella, prement la meva erecció contra el seu cul. Els altres estaven nedant o parlant en corrua i jo sentia una tremenda excitació notant el cos de la Pilar unit al meu. Vaig baixar una mà i vaig començar a acariciar el seu sexe rítmicament. La situació, la nit, la foscor, la gent i el seu marit que no ens podia veure, era tot tant excitant que, d’un gir, vaig dirigir el meu membre cap al seu sexe i, quan vaig notar l’entrada de la seva vagina, vaig començar un pausat fregament de la punta del meu gland contra el seu sexe. Ja no podia més. Ella, després d’uns moments així, em va dir xiuxiuejant: “vinga, ara si us plau…”
Suaument vaig augmentar la pressió notant com el meu penis s’anava introduint suaument dins d’ella. Ja totalment a dins, vaig iniciar un lent i profund moviment. El saber que el seu marit estava a uns metres augmentava encara més la meva excitació; no crec que mai més tingui unes sensacions com aquelles. Mica en mica vaig anar notant com els dos ens anava envaint el plaer fins a sentir una explosió dins meu que va acabar amb un orgasme increïble just en el moment en què a ella li tremolaven les cames degut a l’arribada del plaer.

Finalment em vaig retirar suaument i ella es va quedar recolzada a la vora. Després de pocs minuts tots vam abandonar la piscina i vam tornar a les nostres cases. No he tornat a anar a casa dels meus amics però estic impacient per tornar a veure la Pilar; no sé què ens direm però l’experiència d’aquell dia no l’oblidaré mai.



Comentaris tancats a El bany a la piscina

Arribant abans del previst

Bé, aquesta història va passar fa 10 anys, quan jo vaig decidir cursar una carrera a la Universitat. Els meus pares em van enviar bastant lluny de la família i amics amb el què vaig haver de conformar-me amb poques visites i per poc temps.

[@more@]

La meva família està formada per quatre persones: el meu pare, la meva mare, la meva germana Diana, tres anys més petita que jo, i, com no, jo.

Eren els volts de Sant Joan quan mon pare em va trucar per preguntar-me quan i quins dies aniria a casa. Però jo, i els meus amics, havíem planejat una revetlla de Sant Joan en un altre lloc així que li vaig haver de dir que hi aniria més tard, cap al juliol, per passar-hi unes vacances fins al setembre. Ell es va conformar i vam quedar per veure’ns llavors.
Malauradament, el pare d’un dels meus amics va patir un accident de trànsit i vam haver de decidir de posposar la revetlla per un altre any.

Així, que hauria d’anar cap a casa meva però, per donar-los una sorpresa, no els vaig trucar. Vaig haver de fer tot el recorregut en cotxe, i eren uns quants quilòmetres! Però bé, vaig sortir de matí i vaig arribar cap a mitjanit. Deu hores de viatge! Uf! Després de tantes hores de conducció vaig arribar a casa, en una nit estrellada i una lluna brillant.

El fumut va ser que, aquella nit, casa meva s’havia quedat sense electricitat i, és clar, no funcionava res. Devia haver una avaria a la línia. Quan vaig arribar, tot estava fosc i, a l’haver-hi les portes de fora tancades, vaig haver de saltar la tanca deixant el cotxe a fora. Quan vaig arribar a la casa, vaig trucar varis cops i, en vistes del silenci, vaig entrar…
 Hola. Que hi ha algú? … A Maria! … Hola?
Però ningú contestava. Així que, en la foscor, vaig anar cap a la bodega a agafar un parell d’espelmes per veure-hi una mica. Llavors, va arribar la llum. Perfecte… Vaig sortir i vaig continuar cridant si hi havia algú però, igual que abans, res, ningú contestava. Estava solet. Doncs res, vaig pujar i vaig anar a la meva habitació.

A la meva habitació, que és al costat de la de ma germana, em vaig despullar perquè em volia dutxar. Aquella dutxa la comparteixo amb ma germana per no sé quina història del disseny de la casa. Realment no he tingut mai cap problema per aquest fet amb ella.

Bé, el què deia. Em vaig despullar i, al pensar que estava sol, em vaig dirigir tal i com Déu em va dur al món, cap a la dutxa. Així, que em vaig dutxar i, sense més, vaig anar a l’habitació i em vaig assecar.

Havia agafat gana amb el viatge així que vaig baixar a la cuina, igualment despullat. Vaig buscar i, quan em dirigia cap al rebost, em vaig trobar, de cara, a ma germana que duia uns auriculars ja que estava escoltant música. És clar que no m’havia sentit! I jo en pilotes! Duia un got de suc a una mà i, a l’altre, el reproductor del disc. La vergonya es va apoderar de mi i, sense dir res, i tapant-me la polla amb les dues mans, vaig pujar com un esperitat cap a la meva habitació llençant-me sobre el llit. Era clar: jo tenia 19 anys i ella 16.

Em vaig vestir i vaig tornar a la cuina amb roba esportista, d’aquesta de tennista, i com que m’havia quedat tant tallat amb ma germana vaig tornar a pujar i vaig anar a la seva habitació. Vaig trucar i va dir:
 Passa.
Obrint lentament la porta, vaig entrar. Ella estava estirada panxa enlaire i m’hi vaig apropar una mica. Li vaig dir:

 Hola.
 Com estàs? I aquest miracle? No vas dir que vindries al juliol?
 Sí, però hem anul·lat els plans i hem deixat per un altre any.

Al dir això em va agafar per fixar-me en aquella doneta que tenia estirada al llit. La meva mirada es va començar a perdre’s per uns bonics pits mitjans que dibuixaven unes puntes rodones que eren els seus mugrons. Vaig baixar més i vaig trobar un melic molt sexi i, més avall encara, una petita ombra, que era la seva part més íntima i que, semblava, no tenia gaire pèl. El pantaló del seu pijama agafava la forma del seu cony que semblava que xuclés la roba i donava forma a una bonica vagina. Més avall, unes cames blanques impressionants. Duia un pijama semitransparent i el meu cap va començar a donar voltes com un molí.
 Diana, escolta.
Li vaig dir mentre sortia de l’admiració i excitació que m’estava produint aquell preciós cos, que mai abans havia imaginat veure’l en ma germana i que, era clar, l’edat havia forjat en forma d’aquells canvis fenomenals. Després de quatre mesos s’havia tornat una tia boníssima. Li vaig dir:

 No… doncs ara no sé.
 Que no saps el què?
Llavors, diria, que ella es va adonar de la meva mirada perduda en el seu cos i es va aixecar i va obrir l’armari per posar-se alguna cosa més a sobre. Al caminar cap a l’armari vaig poder veure les seves precioses natges duretes i una mica inflades on es notava, clarament, la separació entre ambdues. Mare de Déu! No sabia què dir ni què fer fins que es va posar, a sobre, un batí que li quedava a uns deu centímetres per sobre els genolls.
Tota la màgia es va perdre de cop. Em va dir:

 Quines maneres són aquestes de voltar en pilotes pel passadís?
 Si, ho sé. Perdona. Em pensava que no hi havia ningú a casa.

Estava sortint de l’embadaliment i, mirant la seva cara, vaig veure uns ulls clars, de color cafè, que brillaven mentre es movien cap a uns llavis d’un roig natural plens d’innocència i en una cara de nimfa. El seu cabell castany curt fins a les espatlles acabaven de completar aquella bellesa.
 Et veig una mica pàl·lid. Què et passa?
 No ho sé. Deu ser el cansament del viatge.
 Vine doncs. Et faré alguna cosa per menjar.
 Ai, si. Gràcies.
Així que eixirem de l’habitació i ens dirigirem a la cuina on ella em va fer una mica de sopar. En mostra d’agraïment, vaig agafar el meu got i li vaig dir:

 Brindem. I ella, sorpresa, es va veure sense cap got als dits i em va recriminar:
 Si? Per Què?
 Doncs per la família i perquè ja estàs feta tota una dona – li vaig respondre. I tot seguit, fent-me el germà galant:
 Què et preparo?
 Una cuba!
Li vaig preparar un bol de quelcom molt, però que molt, suau. Jo vaig prendre’m un licor dels forts per treure’m totes aquelles imatges del meu cap i aquells pensaments pecaminosos cap a la meva germana. Va fer efecte doncs li vaig preguntar pels nostres pares.
 Han anat a ca la iaia que està una mica fotuda de salut.
 Ostres tu… I tu, per què no hi has anat?
 M’han deixat encarregada de la casa i, com  que la mama diu que ja sóc tota una dona, he de veure com és estar sola.
No recordo quina hora era però li vaig demanar:

 Em pots donar les claus de la porta d’entrada que així entraré el cotxe?
I així me les va donar i vaig entrar el cotxe.  Abans, però, vaig sortir a fora a prendre una mica l’aire malgrat que tot em tornava al cap i no oblidava aquella dona estirada al seu llit, amb un pijama gairebé transparent… Tenia la polla com una pedra només recordant tot allò.

Quan vaig tornar a entrar, vaig anar cap a l’habitació, situada sota les escales, i em vaig trobar a ma germana a la que li vaig dir que me n’anava a dormir. Em va dir que ho trobava molt bé.
 A l’habitació, les imatges em continuaven passant pel cap, així que em vaig despullar per entrar al llit i m’hi vaig ficar. Jo sempre dormo despullat i em vaig tocar i vaig trobar-me que tenia la polla força erecte mentre imaginava aquella petita figueta dolça i aquella ratlleta que es marcava sota aquella tela semitransparent.

De sobte, algú va trucar a la porta:
 Qui és? – pensant que eren els meus pares –
 Sóc jo, obre. Era ma germana, així que em vaig posar una tovallola cobrint-me les parts per sobre el llençol i vaig obrir la porta.
 Puc quedar-me una estona aquí i així veiem la televisió?
Li vaig dir que sí així que jo em vaig apartar una mica i ella es va estirar al meu costat. Estàvem parlant de tot una mica fins que la son em va vèncer i em vaig quedar adormit.

Cap a mitja nit, uns sorolls em van despertar. Era la televisió que s’havia quedat encesa malgrat no hi feien res. La meva germana s’havia quedat adormida al meu costat així que vaig agafar una flassada gran amb la que vaig tapar-nos als dos. Al cap d’una estona, la meva germana, es va apropar més a mi fins a enganxar-se al meu cos. Així, que vaig allargar el braç i el vaig posar sota el seu coll deixant, així, el seu cap sobre el meu pit.
  Es va fer de dia i, mig adormit, vaig sentir com ma germana em deia que baixéssim a la piscina a continuar dormint sota el sol. I així, amb els ulls mig clucs, vaig baixar agafant-me a la tovallola que, des de la nit anterior, era sobre el llençol. Vaig arribar i em vaig estirar, jo primer, panxa enlaire, amb la tovallola tapant-me la polla i, ma germana, estirada també a la tombona, en la mateixa posició que havia dormit tota la nit, amb el seu cap sobre el meu pit.
Recordo que em vaig quedar fregit de seguida i, recordo també, que una mà m’acariciava la panxa i les costelles de la dreta. Després, el moviment era més constant i deixava una sensació molt agradable ja que, aquella mà, topava amb la cintura mentre uns llavis em besaven tot el pit. Jo adormit, ni hi pensava, estava abandonat a les sensacions.
 De cop, i sota un sol de justícia, ella va alçar el cap i em va fer un petó: un petó que mai oblidaré ja que, d’espontani i gustós n’era, però també ple de tendresa on l’amor fa allò prohibit entre germans que s’han oblidat de qui són.
Aquell petó va ser l’espurna que va encendre el nostres cossos a aquell plaer, a aquell sentiment de veritable amor.
 Els meus braços van començar a tocar tot el seu cos: l’esquena, la cintura… Amb el moviment em va caure la tovallola que em cobria la cintura deixant  el meu membre a l’aire i espai perquè, la mà de ma germana, arribés fins a la meva natja refregant-la amunt i avall. Ella besava el meu coll, molt suaument, i seguia baixant fins al pit, fins al melic. Els seus petons em feien cremar d’escalfor i el meu penis, llavors, estava erecte com una mala cosa i, diria, va agafar una mida més gran de la normal doncs, quan el tinc erecte medeix 18 centímetres i és molt gros i cap-gros. De sobte la seva mà va fer un no sé què i, abans que pogués processar què havia passat ella em tenia agafada la polla. Estava dura, dura, dura.
 Que bé…  – em va dir –
Vaig notar que els seus llavis em fregaven el gland mentre posava les seva cintura deixant-me veure el seu bo i deliciós culet, aquell que havia vist a través d’una tela quasi transparent ara el tenia allà. La roba de ma germana s’havia apujat esquena amunt mentre ella em començava a posar-se tot el meu penis dins la boca i jo començava a tocar-li el culet que mai no hagués mai somiat tocar. Les meves mans feien meravelles així que vaig aixecar una mica més la roba i vaig besar la seva natja dreta mentre ella s’estremia igual que jo i obria, poc a poc, aquelles natges perfectes fins a deixar-me veure la seva deliciosa vagina tota rosadeta. La vaig tocar suaument i li vaig demanar que s’obrís més de cames fins a quedar, la meva llengua, de cara a aquella figueta rosada. Veia el seu clítoris extremadament roig que treia el nas per a què, jo, hi passés la llengua succionant, com vaig fer, i sentint aquell xiscle atemorit i aquella retorçada de cos. Aquella figa s’anava posant, cada cop, més rosada i més inflada. Vaig encarar-me millor i, amb aquella vagina tant mullada, li vaig absorbir, bruscament, el seu clítoris a què ella va deixar anar un xiscle de plaer impressionant.

– Que bé… però xarrupa-me’l més… – deia ella, mentre feia uns moviments molt bèsties deixant-me, fins i tot, sense respiració.
Vaig voler posar-li un dit però, quan ho anava a fer, vaig veure que, aquella vagina tan petita, només podia ser perquè era verge. Seria millor penetrar-la.
Així vàrem estar-nos una bona estona fins que vaig decidir estirar-la i posar-la panxa enlaire despullant-la completament. Podia veure el seu cos blanc al meu davant i la seva mirada lasciva mentre m’agafa el cap i em feia un immens petó que jo li tornava amb un altre al seu coll, suaument, baixant fins a arribar a aquelles petites i boniques tetes, rodonetes, que l’excitaren més. Li vaig besar els mugrons i ella no parava de gemegar i, a estones, li agafaven convulsions avisant que l’orgasme li arribava.

Però a mi, això no m’importava. Jo seguia navegant pel seu cos i conquerint cada racó d’aquella bonica doneta anomenada Diana. Vaig arribar al seu melic i vaig seguir avall, cap al seu cony, tot mullat. Era el moment: vaig col·locar-me entre les seves cames i vaig dirigir la meva polla fregant, lenta i suaument, el seu clítoris amb la punta. Semblava una epilèptica de les convulsions que li agafaven així que, sense pensar-m’ho gaire, li vaig endinyar amb suavitat, no entrant tota la carn d’aquell, a la vista del cony tan petit, trancot. Em vaig estirar a sobre d’ella i la vaig anar penetrant mentre ella gemegava cada cop més fort. El meu penis, cada cop més dur, semblava que no volgués entrar però, és clar, dins d’aquell cony tan petit… Així que, sense replicar gaire, li vaig clavar la polla d’un cop sec al què ella va etzibar un crit mescla de dolor i plaer. Quelcom s’estava estripant dins d’ella. Vaig aturar-me i vaig mirar l’escena: el meu penis només tenia el cap a dins d’ella! Ella mig plorava de dolor però va començar a moure la cintura, demanant més i més. La meva polla entrava i sortia suaument, dura com estava, enmig d’un cony calent i extremadament mullat. La vaig mirar als ulls a la vegada que li fotia tota la polla a dintre seu. El crit va ser de pel·lícula.

Es començà a moure corresponent-li amb moviments semblants, suaument, mentre la meva polla entrava i sortia enmig dels seus crits de plaer. L’havia de besar per apaivagar l’escàndol que feia. Quan estava jo a gairebé tenir l’orgasme li vaig preguntar que quan havia tingut l’última menstruació. Em va respondre que el dia abans així que, despreocupat, vaig continuar entrant i sortint conscient de que no hi havia perill. Li volia treure de dins per escórrer-me a sobre seu però ella em va agafar de les natges i em va enganxar no deixant-me sortir a la vegada que jo omplia de semen aquella preciosa vagineta.

Així, que estès sobre d’ella i sense ànims, ens vam quedar una estona. Després, em vaig mig incorporar i, amb la polla mig erecta, li vaig anar fent petons. Ella me’ls responia apassionadament i, veia, que no tancava les cames veient el seu cony gotejant semen i sang. Vaig veure que ja havia perdut la innocència i era tota una dona.

Muts ens vam quedar mirant la seva vagina i, altre cop, la meva polla es va posar erecte, mirant al cel. Jo en tenia encara ganes. Li vaig dir que es posés a quatre potes i la vaig començar a penetrar, altre cop, suaument. I així, vam estar follant una estoneta més i ella continuava gemegant i demanant-me que la hi posés tota sencera. Es va plegar una mica prement la meva polla amb la seva vagina i ella continuava gemegant i cridant i demanant-me més. Vaig tenir el segon orgasme.
 
L’endemà ens vam despertar abraçats, nus, estirats a la tombona igual com ens havíem estirat el dia abans al sortir de la casa, quan va començar tot. Ella em va mirar i, amb cara de satisfeta em va dir:

 Hi tornarem algun altre dia oi?
I un altre dia, i un altre any… i és clar que hi vam tornar…

Comentaris tancats a Arribant abans del previst

Aquell poble mariner

Als seus 28 anys, l’Irene passava per una crisi existencial. Se sentia més a prop dels 30 que dels 20 o 25. Percebia que la seva vida es desviava del camí por on ella volia anar i, el pitjor de tot és que no ho sabia i, de moment, buscava la manera de tornar a agafar les regnes i el control del seu destí.

[@more@]

En definitiva, passava un d’aquells moments que a tothom, un dia o un altre, li arriba. De causes n’hi havia diverses però una de molt especial: el seu xicot, en Màrius, després d’haver estat amb ell durant cinc anys de la seva vida, s’havia decidit i l’havia deixat. La raó? La tant recorrent com la que necessitava un període de reflexió i descansar per replantejar-se els seus sentiments. La veritat és que era l’Irene la que necessitava un repòs per reorganitzar la seva vida i recuperar la seva autoestima i alegria.

L’Irene era una noia maca, amb unes faccions delicades i uns dolços ulls verds, boca carnosa i de perfecta horitzontalitat i un nas petitet. Tot això envoltat d’un cabell castany, no massa cuidat, però que encaixava perfectament amb el seu rostre. Un cos compensat, amb pits ferms i considerables, sense gairebé panxa i, això sí, caderes que donaven cobertura a unes natges i cuixes generoses, cames esveltes, turmells estrets i peus harmònics.
I tot i tenir aquesta aparença, l’Irene no s’agradava a ella mateixa. Influenciada pel seu baix estat d’ànim considerava que ja no atreia el sexe contrari. Va ser la seva amiga Marta qui li va reconèixer els problemes i se li va ocórrer la manera amb la que, potser, s’alleugeraria amb uns dies de repòs. Li va oferir les claus d’un petit apartament en una localitat costera de la costa tarragonina.
En principi l’Irene no va ser gaire receptiva a l’idea però, amb l’insistència de la seva amiga i després de pensar-s’ho varies vegades, va acceptar l’oferiment. Disposava de molts dies lliures acumulats a l’empresa on treballava i ja era hora de poder-los agafar.

S’entrava al mes de juny i l’Irene va marxar disposada a passar deu dies sola i relaxada prop de la costa centre de Catalunya.
Va arribar-hi un divendres cap a mitjanit. Els carrers estaven deserts i li va costar trobar algú que li indiqués com arribar a l’apartament. Però al final el va trobar. Va ser fàcil trobar lloc per aparcar el cotxe. Era temporada baixa i aquell poblet de costa no estava encara ple de turistes.

Era la primera vegada que l’Irene visitava aquella comarca. Havia sentit a dir que, aquesta part de la costa catalana, era una zona molt visitada pels turistes que buscaven sol i gresca. Tranquil·litat, llibertat, allunyar-se dels tòpics de les platges i gaudir d’un lloc amb un paisatge únic al planeta era l’intenció de l’Irene.

Va baixar del seu cotxe, va agafar la maleta i va dirigir-se cap a l’apartament. Pel camí va tenir una estranya trobada. Va veure, de lluny, una persona passejant el seu tranquil·lament el seu gos. Res és estrany fins aquí si no fos perquè l’home anava tant nu com la seva mascota. Era un home d’uns trenta i pocs anys que, amb tota la tranquil·litat del món mostrava el seu penis i les seves natges a tot aquell que el volgués mirar. El primer pensament que va tenir l’Irene fou que es tractava d’un malalt mental així que va accelerar el pas intentant no mirar la nuesa del passejador ni al seu gos.

El seu apartament era en un petit bloc de cases blanques típiques marineres. S’accedia a l’interior directament per una petita escala que l’Irene es va afanyar a pujar. Degut als nervis va tenir certs problemes per aconseguir introduir les claus al pany. Ho va aconseguir sense més. Va entrar empenyent la maleta amb el peu per no perdre temps, va tancar la porta de cop i amb clau sense haver fet, abans, ni un sol cop d’ull al què seria la seva llar durant els propers 10 dies.

”He vingut a oblidar-me de tot, a descansar i a relaxar-me i, el primer que em trobo, és un boig” pensava amb un “crec que, definitivament, la mala sort no vol abandonar-me”.

Cansada pel viatge començava a pensar que fugir i refugiar-se en aquella perduda localitat costera no havia estat una brillant idea.

Almenys l’apartament li va semblar molt agradable. Decorat de manera senzilla, d’estil rústic mariner, el lloc desprenia una certa alegria molt necessària pel seu estat d’ànim. Tot i això, no es va entretindre massa i, després de dutxar-se i desfer la maleta, se’n va anar directament a dormir. No tenia forces per res.

L’endemà es va despertar davant uns intrusos rajos de sol únics de la costa daurada. Si l’apartament li va semblar acollidor la nit abans ara, amb la calç blanca de les parets que reflexava la lluminositat del dia, la casa s’havia convertit en una petit obra d’art. L’Irene es va llevar, va mirar per la finestra i va veure el mar tranquil esperant la seva arribada. Sense dubte que aquest despertar va ser un bon al·licient per millorar el seu estat anímic. Es va tornar a dutxar, es va vestir i va preparar el material per un dia de platja. La nevera, lògicament, estava encara buida així que va decidir sortir a buscar algun bar on li servissin un bon pa amb tomàquet amb embotit i un bon cafè amb llet calent.
Els carrers del poble semblaven blancs i resplendents per l’Irene. No va poder evitar mirar a un costat i l’altre per si el boig de la nit abans li tornava a aparèixer. Però no el va veure. Es va troba un petit establiment que semblava estancat en una època antiga. L’entrada estava coberta amb una petita cortina de xapes de Coca-Cola i Mirinda. Va entrar i el primer que li va cridar l’atenció van ser les parets que estaven cobertes de fotografies en blanc i negre de castells i imatges aèries del poble també escasses de color. Tot evocava a altres temps, potser als anys 60. El segle XXI semblava que no havia arribat a aquell poble. No li va desagradar l’ambient. Va demanar el seu cafè i el seu pa amb tomàquet a una grasoneta cambrera que l’entenia en prou feines degut al seu sorrut accent mariner. Però era una dona parladora i l’Irene era la seva única clienta. La mestressa, per tant, va establir una conversa amb la turista. Li va fer un parell de preguntes que l’Irene no va entendre. Al final, i després de demanar-li tres vegades que li ho repetís va creure entendre alguna cosa.

 Véns a prandre el sòl aquí al vent, al natural?
 Que si vinc a prendre el sol? Sí, és clar, i a descansar amb uns dies de platja.
 No, si pudé sí que aquí es descansa, i es descansa rebé vès que et dic. I, a més, vos sou turista és clar, que se li veu. Si a mi ma sembla molt bé això que fan. Si fos més jove o pudé jo igual també ho faria.
L’Irene va creure entendre que la dona es referia a la tranquil·litat del poble. Li va respondre:
 I és clar, jo el què busco és un lloc com aquest per relaxar-me.
 I vos veniu sense xicot ni marit ni res?
 Sí, sí. He vingut sola.
 Ai mare santíssima que moderna que algunes són. – I dit això es va allunyar a recollir, rera la barra, donant per acabada la conversa. I, sense donar-ne gran importància, l’Irene va esmorzar tranquil·la i a gust. Va acabar, va pagar-li a la dona i se’n va acomiadar per, després, sortir cap a la platja. Volia aprofitar les primeres hores del dia… després ja visitaria el poble.

Va caminar tranquil·lament fins que una imatge li va provocar un ensurt gairebé miocàrdic. L’Irene va veure un altre home nu i estava gairebé segura de que no era el mateix que el de la nit abans. Va pensar que era massa casualitat que hi haguessin dos bojos que tinguessin la mateixa afecció. Per si les mosques va accelerar el pas i es va endinsar en carrers més cèntrics. La seva sorpresa va ser més gran quan, al girar a la següent cantonada i entrar en un carrer més concorregut , es va trobar que hi havia més practicants de nudisme urbà que es barrejaven amb la gent vestida. Homes, dones, nens, joves i grans. Es va fixar en l’entrada d’un supermercat on hi havia diverses persones que compraven amb el seu carretó i anaven completament nues.
”Mare meva” va pensar, “a la Marta se li va passar explicar-me quelcom sobre aquest poble. Aquest és un paradís naturista” es deia a ella mateixa.

L’Irene estava una mica torbada. Ella es considerava una dona moderna, liberal i de mentalitat oberta. No tenia res contra el nudisme però era massa tímida i acomplexada com per sentir-se a gust en un lloc com aquell. Va decidir apremiar el pas per dirigir-se a la platja l’abans possible. Allí s’intentaria relaxar i es faria una idea meditada sobre el lloc on havia anat a espetegar per descansar.
 I, un cop arribada a la sorra de la platja que banyava aquella petita població es va adonar que, evidentment, la platja era nudista. No va veure ningú, absolutament ningú, amb banyador, bikini o tanga. Tots anaven despullats.
L’Irene es va consolar pensant que, almenys, la platja no estava massa plena; hi hauria lloc suficient per situar-se distanciada de qualsevol altre banyista. Es va allunyar del principi de l’arena i es va posar en un lloc més o menys discret i no molt allunyat del mar. Es va treure la samarreta i el pantalonet curt i es va quedar en bikini. Va posar la tovallola i va observar el seu voltant.

Potser era fruit d’una paranoia personal però, a l’Irene, li va semblar rebre certes mirades dels nudistes que observaven l’única persona vestida d’aquell enclavament. Mai havia arribat a pensar que cridaria l’atenció per anar vestida però així li semblava que era. Va notar com la seva pell s’envermellia per aquella situació inversemblant. Malgrat tot, no va ni pensar en despullar-se. Li feia massa vergonya.
 Es va estirar sobre la sorra el més ràpid que va poder, es va posar protecció solar i va intentar aïllar-se de la situació i deixar de pensar que era el centre d’atenció, una cosa que odiava. “Fins aquí podíem arribar!” Havia sentit a dir que, per la costa daurada hi havia algunes platges nudistes, i fins hotels i llocs d’acampada naturista, però mai havia suposat l’existència de tot un poble que estigués desterrat de les peces de vestir. Se li va ocórrer que hauria de trucar a la seva amiga Marta i preguntar-li per les costums del lloc però hauria de trucar a l’arribar ja que s’havia deixat el mòbil a l’apartament.
Es va passar una bona estona prenent el sol, sense que hagués mogut el cos i, no diguem, observant els nudistes. Però, a principis del mes de juny la calor apreta. L’Irene necessitava banyar-se. Es va alçar intentant no mirar a ningú. Es va endinsar, a poc a poc, al mar, encara tebi i va nedar fins a relaxar-se. Aquell bany, sens dubte, li havia anat molt bé però ja era hora de tornar a la tovallola.

Es va tornar a sentir observada. Va arribar a la tovallola ràpidament. Seguia sent l’única persona vestida de tota la platja. Va pensar, com a mínim, destapar-se les tetes però la seva timidesa mai li havia permès fer topless malgrat, llavors, sentia que era, gairebé, una necessitat. Al final, es va armar de valor i es va decidir. Es va descordar el sostenidor i va deixar a la vista els seus pits amb els seus mugrons grans i rodejats d’una fosca aurèola marró. Ara sí que se sentia incòmode, tot el cos s’envermellia per la vergonya, per mostrar la seva nuesa, encara que només fos parcialment, que era tot un repte per a ella. Va ser una sensació estranya o una barreja de sensacions i ella no descartava qualificar el seu estat de certa excitació i un cert aire de llibertat del seu cos.

Van passar els minuts i l’Irene es va anar relaxant i oblidant que les seves tetes estaven a la disposició de tot aquell que les volgués veure. Al final, l’Irene, ja no estava tant obsessionada per la part de dalt del seu model. Tot i això, seguia sent la única persona dels voltants que encara conservava banyador. El seu cony rapadet el cuidava cada dos o tres dies, afaitant-lo perquè, així, sabia que era molt més higiènic i no li molestaven els pèls quan anava al lavabo. Creia que totes les dones, i també els homes, ho haurien de fer per un qüestió entre higiènica i pràctica.

Arribava l’hora de dinar. Va pensar que el millor seria remullar-se un altre cop, assecar-se i buscar una barraca de platja per dinar. Es va aixecar i va anar, a pas lleuger, cap a l’aigua perquè una cosa era fer topless i una altra fer un passi detingut dels seus pits. Un cop al mar va sentir, per primer cop, el frec del líquid salat contra els seus mugrons foscos i cada cop més erectes pel canvi de temperatura. Li estava començant a agradar la sensació de llibertat. Va nedar mar endins i, ja protegida de les mirades, va provar el què devia sentir una persona nua al mar. Per això es va treure la part de sota del bikini i es va quedar amb la calça del bikini a la mà posant-se a nedar exposant el seu cos totalment nu dins el mar.

La veritat, cal dir que era una estranya i motivadora sensació.

Tot i això, per tornar a la seva tovallola va tornar a posar-se la calça. Ja estava menys avergonyida per sortir malgrat es va tornar a sentir observada. Va creure que es devia més a que no estava despullada que a l’exhibició de les seves tetes.

”En realitat ningú em mira”, va concloure finalment.

Es va posar la part de dalt del bikini i la samarreta. Va recollir la resta d’objectes platgers i es va disposar a buscar algun lloc on li donessin dinar. Va veure una petita barraca a primera línia que li va semblar que era el que buscava. Des de lluny no semblava gaire ple. Es va dirigir cap allà, cap a sota el tendal de la barraca. Va entrar sense dubtar però, només fer-ho, es va quedar parada de cop. Va mirar la clientela, una família amb dos nens, una parella, home i dona, una altra formada per dos homes, una dona gran sola i uns altres dos homes sols amb la seva respectiva taula i bé, el què tenien en comú era que anaven tots despullats.

L’Irene va intentar no quedar-se paralitzada. Enlloc de buscar una taula sota el tendal va entrar al local. Hi havia menys gent, només una parella, i també nus. Els cambrers, almenys, sí que anaven vestits. Un d’ells es va dirigir cap a ella.

 Hola, bon dia. Què voldrà prendre?
Es va quedar bloquejada. Una cosa era haver fet topless i una altra dinar nua en un local públic. Per altra banda, gairebé li feia més vergonya ser la única clienta vestida de tot el restaurant.

Va dubtar però, al final, li va respondre:

 No, perdoni. He entrat a veure si hi havia una amiga meva, gràcies.
Va donar mitja volta i va marxar a pas lleuger. De decidir que, el millor, era comprar alguna cosa per menjar al supermercat i preparar-la a casa. Es va dirigir cap al centre, va entrar a la botiga en la que s’havia fixat hores abans, menys plena que aquell matí però amb els clients presents també nus. Va comprar el necessari pel dinar i alguna provisió de més pels propers dies i va sortir d’allà el més ràpid possible. Un cop a casa, va respirar tranquil·la després d’una jornada intensa en quant a emocions i sorpreses.
Mentre menjava va meditar sobre les sensacions que aquell dia li havia donat.  Des d’una cosa semblant al temor de veure el poble amb gairebé tothom mostrant els seus cossos amb la sorpresa, vergonya, pudor i tensió que li provocava fins a l’excitació que també admetia. Però no pel fet de veure persones nues sinó més pel fet d’haver mostrat ella mateixa els seus pits. Allò li va provocar una sensació molt semblant a la morbositat.

Va acabar de dinar i va decidir trucar a la seva amiga Marta perquè la informés millor sobre les peculiaritats del lloc tot i que, a aquestes alçades, res podria afegir de més a l’experimentat fins llavors.

 Marta? Sóc l’Irene.
 Irene… què tal? Cap problema amb l’apartament? El vas trobar sense problemes oi? T’ha agradat? – una Marta tant cordial com sempre, omplint-la a preguntes com sempre feia.
 Bé, tot bé. Ho vaig trobar sense problemes.
  Me n’alegro. Espero que et serveixi per relaxar-te i tornar amb més ànims. I el poble, t’ha agradat?
  Sí, és maco. Tot molt blanc i assolellat però, escolta’m, em sembla que et vas oblidar de comentar-me quelcom sobre aquest lloc.
L’Irene va sentir la rialla que havia provocat a la seva amiga aquell últim comentari.

 De què rius cabrona? – li va dir.
  Sí, suposo que et refereixes a la quantitat de gent nua que hi ha al poble oi?
 És clar, no estaré parlant de la flora autòctona.
 Bé, sí – li va contestar la Marta aguantant-se el riure – És que si t’ho hagués dit t’haguessis fet enrere. I jo crec que necessitaves passar uns dies relaxada.
Hòstia, no ho sé eh noia, és que això és molt fort. Van despullats pel carrer!
Sí, és un poble emblemàtic pels naturistes i no vegis com es posa als mesos de juliol i agost. De totes maneres, desinhibeix-te. Aquí ningú et mirarà malament així que ja pots lluir aquest tros de cos que tens.
No ho sé eh…
No siguis tan estreta. A més, crec que el què necessites per oblidar el teu ex és fotre un bon clau.
No sé, no sé. En qualsevol cas si penses que aniré al supermercat en pilotes ho tens clar.
Bé, al supermercat no cal, però a la platja crides més l’atenció vestida que despullada.
Sí, això ja ho he notat avui.
La Marta i l’Irene van seguir parlant una bona estona més i, a l’acabar, l’Irene va prendre la decisió que, l’endemà, es despullaria a la platja.
 
A la segona jornada l’Irene es va llevar d’hora, va esmorzar a la terrassa del seu apartament estant atenta a l’assolellat matí; després, va marxar cap a la platja. Quan va arribar hi havia poca gent, potser per l’hora que era. Tot i això, es va posar al costat més allunyat del sorral.
 Igual que el dia abans, va estendre la tovallola, es va treure la samarreta i el pantalonet curt i es va quedar amb el bikini. Arribava el moment de la veritat. Notava altre cop aquella escalfor provocada per la torbació que li recorria el cos però va pensar que si no es decidia d’un cop, com llançar-se a la piscina, al final es quedaria vestida. I ho va fer, en un sol moviment: es va treure les dues parts del banyador i va quedar completament nua. Ràpidament es va estirar sobre la tovallola. Li van retornar aquella barreja de sensacions de vergonya i excitació. En aquell moment estava suficientment allunyada de la resta d’ocupants de la platja com per no ser distingida però, tot i això, l’experiència d’exposar-se així li provocava una acceleració cardíaca. Es va tocar dissimuladament l’entrecuix sense pèl, com tothom en aquella platja, i va comprovar que estava humida. De fet, era una novedosa manera d’excitar-se. Van passar els minuts i les seves constants es van tornar a normalitzar. Després de tres quarts d’hora, la calor era ja insuportable. No s’havia atrevit a moure’s per no cridar l’atenció però necessitava banyar-se urgentment. Va mirar al seu voltant, no va veure ningú a prop i va aprofitar per aixecar-se i ficar-se al mar.
A l’aigua, amb les onades topant amb el seu cos nu, l’Irene va començar a gaudir de l’indret. Per primer cop amb molt de temps se sentia maca amb la humitat reflexada en la seva nuesa i la llibertat que li donava el deslliurament de la roba. Va estar nedant una bona estona gaudint de la relació directa entre l’aigua i el cos. Va començar a entendre el concepte nudista.

Una estona després, l’Irene sortia relaxada de l’aigua. Però poc li va durar aquest estat d’ànim. Va alçar la vista i va trobar-se un xicot d’uns trenta pocs molt a prop, massa a prop, del seu assentament. Estava nu, assegut sobre una tovallola. Mirava l’Irene sota unes ulleres de sol. Ella va caminar de pressa cap al seu lloc evitant qualsevol encontre visual amb el xicot. Un cop allà es va estirar immediatament. El seu primer pensament impulsiu va ser posar-se el bikini però, de seguida, va reconèixer que no serviria per res.

”Però què em penso? Si vaig a una platja i em despullo, se’m pot posar un xicot al costat no? Faré més el ridícul si em poso el bikini que si passo d’ell”.

Va tancar els ulls intimidant el seu propi cervell per evitar pensar en el noi que estava nu a només uns metres de distància d’ella. Però era impossible, no podia esborrar l’idea que estava en pilota picada davant d’un noi a qui no podia ni descriure perquè la seva vergonya li havia impedit mirar-li la cara.
Perdona. No tindràs pas foc? – va sentir l’Irene quan encara estava amb els ulls tancats. Ni tan sols les seves parpelles s’havien començat a alçar-se que l’Irene ja es notava tot el seu rostre vermell com un tomàquet.
Finalment va obrir els ulls i va poder veure, de cara i sense ulleres, un noi d’uns 35 anys, amb gest amable i aspecte divertit, que dissimulava la seva calvície amb un pelat pràcticament al zero. Evidentment, ni se li va passar pel cap mirar res més que no fos la seva cara. Va trigar uns segons en reaccionar però, al final, tartamudejant va poder articular algunes paraules.
Sí, sí… em sembla que tinc un encenedor – l’Irene va  girar el seu cos amb les cames juntes en un gest intuïtiu com si volgués protegir les seves exposades parts més íntimes.
Va buscar dins la seva bossa de platja mentre el visitant seguia parlant-li.

És que sóc un desastre, porto el tabac i se m’oblida l’encenedor. Mare de Déu…
Res, no passa res – va afegir l’Irene per dir alguna cosa.
Al final va trobar la maquinària ignífuga. Va alçar la vista i la mà a la vegada per oferir-li l’encenedor i es va trobar amb el penis pelat de l’anònim personatge a l’alçada dels ulls. Una polla rodoneta i no molt llarga, almenys en el seu estat flàccid i encongida per la humitat. L’envermelliment de l’Irene era ja més que evident; no podria passar ni per l’efecte del sol. Es manifestava que la situació l’estava sobrepassant.

El visitant va agafar l’encenedor, es va encendre la cigarreta i a continuació li va dir:
Perdona,  no te n’he ofert. Vols un cigarret?
L’Irene li volia dir que no, que marxés i la deixés sola, a més, ella només fumava un parell de cigarrets al dia. Però enlloc de tot això de la seva boca van sortir, nerviosament:
Sí, sí… jo he deixat el tabac a casa.
Doncs espera, que vaig a buscar el paquet.
El noi es va girar i va anar cap a la seva tovallola mentre l’Irene s’insultava a ella mateixa per haver acceptat l’oferiment. Era la primera vegada que s’enfrontava a aquest tipus de situació: nua i parlant a un desconegut. Fins llavors només els seus xicots i amants l’havien vist sense roba i feia, ben bé, cinc anys que no provava una altra cosa que no fos el seu ex Màrius. Per tant, era evident que no estava acostumada a deixar veure les seves boniques tetes.

El nudista va tornar amb el paquet de tabac, li va donar un cigarret i, per aguditzar encara més la tensió de la noia li va preguntar:
          T’importa que segui aquí a fumar?         No, no, és clar – va dir l’Irene gairebé obligada perquè era evident que sí l’importava.         Ets de per aquí o has vingut a passar uns dies? – va preguntar encuriosit el noi.         No, vaig arribar ahir. He vingut a passar uns dies en un apartament que m’ha deixat una amiga – pensant l’Irene perquè estava donant tantes explicacions al noi despullat.         Ai, que no m’he presentat. Jo tampoc sóc d’aquí… em dic Miquel – i a continuació es va apropar a ella amb la intenció de donar-li dos petons.
Ella va posar la galta i li va oferir un altre petó a la galta contrària però, amb les giragonses no va poder evitar que el seu mugró esquerre fregués lleument amb el tors nu d’en Miquel. Allò ja passava de taca d’oli; l’aproximament ja era massa però aquell tènue contacte va provocar, també, un eriçament dels pèls d’ella, molt semblant a una torbació adolescent.

Ell va continuar l’interrogatori de cortesia:

És la primera vegada que véns aquí?
Sí. No coneixia aquest poble jo.
M’ho imaginava.
L’Irene no sabia a què es referia i li va preguntar:
I per què t’ho imaginaves?
Veuràs, no t’enfadis, però si no m’equivoco ahir vas venir a la platja. Em vaig fixar en tu perquè eres l’única persona que no es va despullar. I això, aquí, crida l’atenció així que vaig suposar que no coneixies molt les costums de la zona.
El roig de l’Irene estava apunt de convertir-se en morat. Es va quedar callada uns segons i, al final, va poder contestar:
Veuràs, és que la meva amiga no em va informar de que això era un poble nudista.
De totes maneres, diria que avui ja t’has aclimatat – va dir tot aprofitant per fer un bon cop d’ull al cos nu de l’Irene.
Faig el què puc. Si t’he de dir la veritat, és la primera vegada que faig nudisme.
L’Irene no entenia el perquè estava donant tantes explicacions al Miquel. Devia ser la nuesa que forçava la confiança entre dos desconeguts.
Bé, de seguida un s’hi acostuma i després no hi ha qui es posi roba – va dir el Miquel rient.
Tu véns molt per aquí?
Sempre que puc, però evito la temporada alta. Vinc al juny i al setembre. M’encanta el naturisme. 
Els dos van seguir parlant una estona més i l’Irene va anar relaxant la seva vermellor malgrat no la seva excitació. Aquella escena l’estava humitejant. No va poder evitar que la seva vagina, com si d’un ens autònom es tractés, es comportés alienament al seu cos. Afortunadament, el seu estat no el percebia el seu interlocutor. En un moment de la conversa, el Miquel la va convidar a compartir un bany al mar. Allò era massa i va preferir declinar, amablement, l’oferiment. Quan el Miquel tornava a la sorra, l’Irene va poder comprovar que el seu penis ja no estava tant flàccid. Potser l’aigua del mar havia avivat aquell membre i allò no va fer més que augmentar l’estat d’excitació de l’Irene. Se sentia bonica essent observada nua per un penis semierecte.
El Miquel es va quedar definitivament instal·lat al seu costat i l’Irene es va començar a acostumar a la nuesa acompanyada. Els dos van seguir compartint la conversa i estones de silenci que aprofitaven per prendre el sol.

Va arribar l’hora de dinar i el Miquel va suggerir a la seva nova amiga que el compartissin  també a la barraca de la platja. L’Irene no va poder, ni va voler, negar-s’hi. Començava a estar disposada a tot.
Van dinar tots dos despullats. L’Irene no es va sentir del tot còmode però va gaudir de la conversa del seu company. Era un noi divertit i de bon diàleg. Estaven començant a congeniar.

Al finalitzar l’àpat nudista van tornar a la platja. L’Irene, cada cop, estava més còmode nua i el Miquel seguia divertint-la. Quan va començar a pondre’s el sol van decidir tornar als seus apartament que no estaven molt distants l’un de l’altre. I, arribat el moment de marxar, l’Irene va fer el gest de vestir-se.
Ui, què fas? No et posis la roba. Anem despullats – va proposar el Miquel.
Mira, una cosa és estar nua a la platja i una altra, molt diferent, caminar per un poble en pilotes. No ho sé, però jo no estic preparada per això.
El Miquel va resultar ser un noi molt convincent ja que, finalment, sense que ella s’ho acabés de creure, van caminar nus pels carrers del poble. La va acompanyar al seu apartament i, abans d’acomiadar-se, li va plantejar una nova proposta.
Ara que li estàs agafant el gust a això del naturisme, si vols, aquesta nit anem junts a una discoteca nudista molt divertida.
L’Irene va dubtar. El Miquel havia resultat molt simpàtic i una persona agradable però potser allò ja era anar massa lluny. Una discoteca nudista? Allò era molt per a ella. I com que el Miquel no la va veure gaire convençuda va insistir:
Mira, aquí només hi seràs uns dies. Crec que ho has d’aprofitar. Ja veuràs com t’agrada l’experiència.
El to apel·latiu del Miquel va acabar d’ensorrar la trinxera de l’Irene.
Bé, d’acord. S’ha de fer de tot en aquesta vida. A quina hora quedem?
A les 10 de la nit et passo a buscar. I recorda, no cal que busquis a l’armari. S’hi ha d’anar sense roba.
Es va acomiadar amb un somriure deixant l’Irene nua a la porta del seu apartament. Un cop dins, va reflexionar sobre la jornada que acabava de viure i va arribar a la conclusió que el seu cervell havia estat abduït per un altre ésser. No es reconeixia. Havia estat tot el dia nua al costat d’un noi que acabava de conèixer i aquella nit aniria a una discoteca nudista. Increïble. I el més greu de tot era que portava hores d’excitació acumulada. Havia descobert que l’exhibició del seu cos revivia la passió de les seves venes. Per això, el primer que va fer a l’arribar a casa, va ser masturbar-se mentre es dutxava. 
El Miquel va arribar puntual a la cita: puntual i despullat. Es va trobar l’Irene vestida amb un pantalonet curt i una samarreta.

Però a què esperes per treure’t la roba? – li va preguntar el Miquel.
És que… no ho sé… però això de sortir nua per la nit em fa molt pal.
Però si aquí, per la nit, tot Déu surt despullat. Vinga, que se’ns fa tard.
Amb aquest parell d’arguments el Miquel va acabar de convèncer l’Irene. Ambdós van sortir nus rumb al local elegit. Un cop allí, l’Irene va comprovar que sí, que el seu amic tant recent no l’havia enganyat. Era una discoteca totalment nudista. Els que estaven a la barra, els que xerraven a les taules, els qui ballaven… fins i tot els cambrers, tothom anava sense roba. Al veure-ho l’Irene va respirar tranquil·la però no es va poder desfer de les dues sensacions imperants aquells dies: la vermellor i l’excitació.
Van demanar una copa per cadascú i van anar cap a unes butaques per parlar. Va ser en aquella conversa quan l’Irene es va adonar que no s’havia mirat encara el Miquel com a un ésser follable. Quelcom estrany tenint en compte que l’havia vist completament nu. Mentre el Miquel parlava l’Irene es va dedicar a observar-lo. Era molt atractiu, malgrat la seva calvície tenia una fesomia bastant equilibrada i un cos molt ben cuidat i sense pèl. L’Irene va deixar d’escoltar el seu amic i es va quedar endinsada en els seus propis pensaments. De sobte una idea rondava pel seu cap. Li estava agafant el gust a ser vista nua i la fantasia estava creixent. Es va imaginar presa pel Miquel mentre era observada per tot el bar i aquesta evocació mental va humitejar gairebé tot el seu cony.

El Miquel estava a l’aguait dels canvis en el comportament de l’Irene. Es sentia adulat amb els seus ulls, amb la seva mirada i la seva distreta conversa que denotava clarament que el cap de la seva companya anava per uns altres camins. I va aprofitar la situació.
Hi ha una part del local que encara no t’he ensenyat.
A si?
Sí, és una part on, diguéssim, la gent s’allibera una mica més.
S’allibera en quin sentit?
Vols que hi anem?
I, per suposat, a aquelles alçades i en un estat d’excitació tan gran, l’Irene no va poder resistir-se a veure què passava en aquella misteriosa zona de la discoteca.
Es van alçar i, guiada pel Miquel, van traslladar-se a un racó de la discoteca on unes discretes cortines donaven entrada a un passadís estret i poc il·luminat. D’allí, unes escales descendien cap a un altre passadís també amb la llum apaivagada.

L’Irene es va adonar, un cop va ser ja al passadís, que als dos costats no hi havia parets sinó vidres i rera d’ells una sèrie de gent nua s’entortolligava en amplis llits i butaques. Es va fixar en dues parelles. Una dona era masturbada bucalment per un home mentre llepava el penis a un altre que, a la vegada, es besava amb la quarta component del grup. Molt a prop d’ells, un home en penetrava un altre pel cul. A l’altre costat del passadís també es divertien. Una parella follava romànticament aliena al què els envoltava que no era altra cosa que dos homes prenent, ardorosament, a dues dones. En ambdós costats, a un i altre costat del passadís, hi havia una desena de persones observant, parlant i masturbant-se. Tant homes com dones.

Totes aquelles escenes van acabar per provocar una explosió en l’Irene: tota l’excitació acumulada en els dos dies, el descobriment que li agradava ser vista nua, exhibir-se… van desencadenar en un estat d’ànsia amatòria. Va mirar el Miquel que seguia somrient contemplant les escenes. El va agafar de la mà i el va arrossegar cap a l’habitació envidrada del costat esquerre, el de les dues parelles en grup i els dos gais.

Sense dir-li res, va asseure el Miquel en una espècie d’ampli sofà i, sense més, es va dirigir cap a la seva polla. La va atrapar amb la boca amb una voracitat digna d’una afamada. El Miquel es va quedar un pèl sorprès però somrient davant la reacció de la seva amiga i es va deixar fer.

L’Irene va seguir amb la felació a la vegada que donava un cop d’ull al seu voltant. Les parelles i els homosexuals seguien amb el què estaven fent però tres homes i una dona estaven centrats en ella i el Miquel. Davant d’aquest panorama la fúria de l’Irene va créixer encara més. L’excitava molt estar-li llepant la tranca a un home gairebé desconegut mentre ella era observada.

La intensitat de la mamada de l’Irene era tal que, cal cap d’un minut, el Miquel va haver de aturar-la davant l’imminent arribada de l’orgasme. L’Irene, aliena a les sensacions del seu company es va queixar estranyada però el Miquel la va calmar elevant-la i besant-li la boca introduint-hi la llengua (quelcom que ella va acollir apassionadament). Després del petó l’Irene va xiuxiuejar al Miquel a l’orella:

Vull que em follis davant de tota aquesta gent.
El Miquel va somriure i va dirigir la seva mà directament al cony xopat i sense pèl. Pensava en llepar-li el cony peladet amb la llengua fent-la gaudir una mica més però va comprovar, si és que li quedava encara algun dubte, que l’Irene parlava seriosament. Aquella situació tenia la seva companya completament exacerbada i fora de sí.

Però l’Irene no volia ser follada de qualsevol manera. Havia descobert el plaer d’exhibir-se i no volia desaprofitar l’oportunitat. Es va incorporar i va donar l’esquena al seu amic. A continuació es va asseure a sobre d’ell. La polla del Miquel es va insertar de manera automàtica dins el seu cony. Ell es quedava amb la panoràmica del seu cul i la seva esquena i ella, gràcies a aquella postura, podria gaudir millor de les mirades dels voyeurs presents.

En aquella postura era l’Irene qui controlava el ritme. S’elevava i descendia sobre el penis del Miquel. El membre s’endinsava sense problemes a l’humida cova provocant una revolució de sensacions en l’Irene. Mentre follava amb el Miquel era conscient de que les persones que hi havia a l’habitació la miraven. Estava nua i se sentia abandonada al Miquel i a aquell públic. Mai ho hagués imaginat però aquella polla entrant dins el seu cony li oferís una dosi doble del plaer habitual gràcies al context exhibicionista.

L’Irene es va deixar endur mentre el Miquel l’agafava per les natges i la cintura. Va tancar el ulls sabent que els mirons els tenien molt oberts i es va centrar en el seu orgasme. Va cridar de plaer sense importar-li mostrar les seves sensacions als demés i va arribar a l’èxtasi més gran experimentat mai en la seva vida. Es va escórrer sense que el Miquel aturés el clau. Ell va seguir prenent-la però ella va decidir aixecar-se i deixar la seva polla a la intempèrie. Es va posar de genolls i es va ficar la polla del Miquel a la boca. Abans, però, es va fixar que els tres homes i la dona que havien seguit tot l’escena, junt amb els homosexuals, havien culminat també el seu propi gaudi.

L’Irene, satisfeta per l’augment de públic, va mamar la polla del Miquel amb extrema voracitat tant que ell no va trigar a fer denotar la prompta arribada de l’orgasme. Disposada a donar un gran final d’espectacle es va deixar mullar pel semen que brotava del penis del seu amic. Tota la cara li va quedar impregnada de la substància lefal. Ella se sentia orgullosa i plenament satisfeta pel clau exhibicionista i ell encantat d’haver trobar a una amant que l’havia sorprès amb la seva voracitat sexual.

Després del clau es van besar una bona estona aliens a les mirades dels voyeurs. Aquella nit van prendre unes quantes copes de més. Al final van anar a casa del Miquel on van tornar a follar apassionadament. En l’intimitat i sense te

Comentaris tancats a Aquell poble mariner

Aquell poble mariner

Als seus 28 anys, l’Irene passava per una crisi existencial. Se sentia més a prop dels 30 que dels 20 o 25. Percebia que la seva vida es desviava del camí por on ella volia anar i, el pitjor de tot és que no ho sabia i, de moment, buscava la manera de tornar a agafar les regnes i el control del seu destí.[@more@]En definitiva, passava un d’aquells moments que a tothom, un dia o un altre, li arriba. De causes n’hi havia diverses però una de molt especial: el seu xicot, en Màrius, després d’haver estat amb ell durant cinc anys de la seva vida, s’havia decidit i l’havia deixat. La raó? La tant recorrent com la que necessitava un període de reflexió i descansar per replantejar-se els seus sentiments. La veritat és que era l’Irene la que necessitava un repòs per reorganitzar la seva vida i recuperar la seva autoestima i alegria. L’Irene era una noia maca, amb unes faccions delicades i uns dolços ulls verds, boca carnosa i de perfecta horitzontalitat i un nas petitet. Tot això envoltat d’un cabell castany, no massa cuidat, però que encaixava perfectament amb el seu rostre. Un cos compensat, amb pits ferms i considerables, sense gairebé panxa i, això sí, caderes que donaven cobertura a unes natges i cuixes generoses, cames esveltes, turmells estrets i peus harmònics.
I tot i tenir aquesta aparença, l’Irene no s’agradava a ella mateixa. Influenciada pel seu baix estat d’ànim considerava que ja no atreia el sexe contrari. Va ser la seva amiga Marta qui li va reconèixer els problemes i se li va ocórrer la manera amb la que, potser, s’alleugeraria amb uns dies de repòs. Li va oferir les claus d’un petit apartament en una localitat costera de la costa tarragonina. En principi l’Irene no va ser gaire receptiva a l’idea però, amb l’insistència de la seva amiga i després de pensar-s’ho varies vegades, va acceptar l’oferiment. Disposava de molts dies lliures acumulats a l’empresa on treballava i ja era hora de poder-los agafar.
 
S’entrava al mes de juny i l’Irene va marxar disposada a passar deu dies sola i relaxada prop de la costa centre de Catalunya.

Va arribar-hi un divendres cap a mitjanit. Els carrers estaven deserts i li va costar trobar algú que li indiqués com arribar a l’apartament. Però al final el va trobar. Va ser fàcil trobar lloc per aparcar el cotxe. Era temporada baixa i aquell poblet de costa no estava encara ple de turistes.

Era la primera vegada que l’Irene visitava aquella comarca. Havia sentit a dir que, aquesta part de la costa catalana, era una zona molt visitada pels turistes que buscaven sol i gresca. Tranquil·litat, llibertat, allunyar-se dels tòpics de les platges i gaudir d’un lloc amb un paisatge únic al planeta era l’intenció de l’Irene.

Va baixar del seu cotxe, va agafar la maleta i va dirigir-se cap a l’apartament. Pel camí va tenir una estranya trobada. Va veure, de lluny, una persona passejant el seu tranquil·lament el seu gos. Res és estrany fins aquí si no fos perquè l’home anava tant nu com la seva mascota. Era un home d’uns trenta i pocs anys que, amb tota la tranquil·litat del món mostrava el seu penis i les seves natges a tot aquell que el volgués mirar. El primer pensament que va tenir l’Irene fou que es tractava d’un malalt mental així que va accelerar el pas intentant no mirar la nuesa del passejador ni al seu gos.

El seu apartament era en un petit bloc de cases blanques típiques marineres. S’accedia a l’interior directament per una petita escala que l’Irene es va afanyar a pujar. Degut als nervis va tenir certs problemes per aconseguir introduir les claus al pany. Ho va aconseguir sense més. Va entrar empenyent la maleta amb el peu per no perdre temps, va tancar la porta de cop i amb clau sense haver fet, abans, ni un sol cop d’ull al què seria la seva llar durant els propers 10 dies.

”He vingut a oblidar-me de tot, a descansar i a relaxar-me i, el primer que em trobo, és un boig” pensava amb un “crec que, definitivament, la mala sort no vol abandonar-me”.

Cansada pel viatge començava a pensar que fugir i refugiar-se en aquella perduda localitat costera no havia estat una brillant idea.

Almenys l’apartament li va semblar molt agradable. Decorat de manera senzilla, d’estil rústic mariner, el lloc desprenia una certa alegria molt necessària pel seu estat d’ànim. Tot i això, no es va entretindre massa i, després de dutxar-se i desfer la maleta, se’n va anar directament a dormir. No tenia forces per res.

L’endemà es va despertar davant uns intrusos rajos de sol únics de la costa daurada. Si l’apartament li va semblar acollidor la nit abans ara, amb la calç blanca de les parets que reflexava la lluminositat del dia, la casa s’havia convertit en una petit obra d’art. L’Irene es va llevar, va mirar per la finestra i va veure el mar tranquil esperant la seva arribada. Sense dubte que aquest despertar va ser un bon al·licient per millorar el seu estat anímic. Es va tornar a dutxar, es va vestir i va preparar el material per un dia de platja. La nevera, lògicament, estava encara buida així que va decidir sortir a buscar algun bar on li servissin un bon pa amb tomàquet amb embotit i un bon cafè amb llet calent.

Els carrers del poble semblaven blancs i resplendents per l’Irene. No va poder evitar mirar a un costat i l’altre per si el boig de la nit abans li tornava a aparèixer. Però no el va veure. Es va troba un petit establiment que semblava estancat en una època antiga. L’entrada estava coberta amb una petita cortina de xapes de Coca-Cola i Mirinda. Va entrar i el primer que li va cridar l’atenció van ser les parets que estaven cobertes de fotografies en blanc i negre de castells i imatges aèries del poble també escasses de color. Tot evocava a altres temps, potser als anys 60. El segle XXI semblava que no havia arribat a aquell poble. No li va desagradar l’ambient. Va demanar el seu cafè i el seu pa amb tomàquet a una grasoneta cambrera que l’entenia en prou feines degut al seu sorrut accent mariner. Però era una dona parladora i l’Irene era la seva única clienta. La mestressa, per tant, va establir una conversa amb la turista. Li va fer un parell de preguntes que l’Irene no va entendre. Al final, i després de demanar-li tres vegades que li ho repetís va creure entendre alguna cosa.
           Véns a prandre el sòl aquí al vent, al natural?          Que si vinc a prendre el sol? Sí, és clar, i a descansar amb uns dies de platja.          No, si pudé sí que aquí es descansa, i es descansa rebé vès que et dic. I, a més, vos sou turista és clar, que se li veu. Si a mi ma sembla molt bé això que fan. Si fos més jove o pudé jo igual també ho faria. L’Irene va creure entendre que la dona es referia a la tranquil·litat del poble. Li va respondre:           I és clar, jo el què busco és un lloc com aquest per relaxar-me.          I vos veniu sense xicot ni marit ni res?          Sí, sí. He vingut sola.          Ai mare santíssima que moderna que algunes són. – I dit això es va allunyar a recollir, rera la barra, donant per acabada la conversa. I, sense donar gran importància a la conversa, l’Irene va esmorzar tranquil·la i a gust. Va acabar, va pagar-li a la dona i se’n va acomiadar per, després, sortir cap a la platja. Volia aprofitar les primeres hores del dia… després ja visitaria el poble. Va caminar tranquil·lament fins que una imatge li va provocar un ensurt gairebé miocàrdic. L’Irene va veure un altre home nu i estava gairebé segura de que no era el mateix que el de la nit abans. Va pensar que era massa casualitat que hi haguessin dos bojos que tinguessin la mateixa afecció. Per si les mosques va accelerar el pas i es va endinsar en carrers més cèntrics. La seva sorpresa va ser més gran quan, al girar a la següent cantonada i entrar en un carrer més concorregut , es va trobar que hi havia més practicants de nudisme urbà que es barrejaven amb la gent vestida. Homes, dones, nens, joves i grans. Es va fixar en l’entrada d’un supermercat on hi havia diverses persones que compraven amb el seu carretó i anaven completament nues.
”Mare meva” va pensar, “a la Marta se li va passar explicar-me quelcom sobre aquest poble. Aquest és un paradís naturista” es deia a ella mateixa.

L’Irene estava una mica torbada. Ella es considerava una dona moderna, liberal i de mentalitat oberta. No tenia res contra el nudisme però era massa tímida i acomplexada com per sentir-se a gust en un lloc com aquell. Va decidir apremiar el pas per dirigir-se a la platja l’abans possible. Allí s’intentaria relaxar i es faria una idea meditada sobre el lloc on havia anat a espetegar per descansar.
 I, un cop arribada a la sorra de la platja que banyava aquella petita població es va adonar que, evidentment, la platja era nudista. No va veure ningú, absolutament ningú, amb banyador, bikini o tanga. Tots anaven despullats.
L’Irene es va consolar pensant que, almenys, la platja no estava massa plena; hi hauria lloc suficient per situar-se distanciada de qualsevol altre banyista. Es va allunyar del principi de l’arena i es va posar en un lloc més o menys discret i no molt allunyat del mar. Es va treure la samarreta i el pantalonet curt i es va quedar en bikini. Va posar la tovallola i va observar el seu voltant.

Potser era fruit d’una paranoia personal però, a l’Irene, li va semblar rebre certes mirades dels nudistes que observaven l’única persona vestida d’aquell enclavament. Mai havia arribat a pensar que cridaria l’atenció per anar vestida però així li semblava que era. Va notar com la seva pell s’envermellia per aquella situació inversemblant. Malgrat tot, no va ni pensar en despullar-se. Li feia massa vergonya.
 Es va estirar sobre la sorra el més ràpid que va poder, es va posar protecció solar i va intentar aïllar-se de la situació i deixar de pensar que era el centre d’atenció, una cosa que odiava. “Fins aquí podíem arribar!” Havia sentit a dir que, per la costa daurada hi havia algunes platges nudistes, i fins hotels i llocs d’acampada naturista, però mai havia suposat l’existència de tot un poble que estigués desterrat de les peces de vestir. Se li va ocórrer que hauria de trucar a la seva amiga Marta i preguntar-li per les costums del lloc però hauria de trucar a l’arribar ja que s’havia deixat el mòbil a l’apartament.
Es va passar una bona estona prenent el sol, sense que hagués mogut el cos i, no diguem, observant els nudistes. Però, a principis del mes de juny la calor apreta. L’Irene necessitava banyar-se. Es va alçar intentant no mirar a ningú. Es va endinsar, a poc a poc, al mar, encara tebi i va nedar fins a relaxar-se. Aquell bany, sens dubte, li havia anat molt bé però ja era hora de tornar a la tovallola.

Es va tornar a sentir observada. Va arribar a la tovallola ràpidament. Seguia sent l’única persona vestida de tota la platja. Va pensar, com a mínim, destapar-se les tetes però la seva timidesa mai li havia permès fer topless malgrat, llavors, sentia que era, gairebé, una necessitat. Al final, es va armar de valor i es va decidir. Es va descordar el sostenidor i va deixar a la vista els seus pits amb els seus mugrons grans i rodejats d’una fosca aurèola marró. Ara sí que se sentia incòmode, tot el cos s’envermellia per la vergonya, per mostrar la seva nuesa, encara que només fos parcialment, que era tot un repte per a ella. Va ser una sensació estranya o una barreja de sensacions i ella no descartava qualificar el seu estat de certa excitació i un cert aire de llibertat del seu cos.

Van passar els minuts i l’Irene es va anar relaxant i oblidant que les seves tetes estaven a la disposició de tot aquell que les volgués veure. Al final, l’Irene, ja no estava tant obsessionada per la part de dalt del seu model. Tot i això, seguia sent la única persona dels voltants que encara conservava banyador. El seu cony rapadet el cuidava cada dos o tres dies, afaitant-lo perquè, així, sabia que era molt més higiènic i no li molestaven els pèls quan anava al lavabo. Creia que totes les dones, i també els homes, ho haurien de fer per un qüestió entre higiènica i pràctica.

Arribava l’hora de dinar. Va pensar que el millor seria remullar-se un altre cop, assecar-se i buscar una barraca de platja per dinar. Es va aixecar i va anar, a pas lleuger, cap a l’aigua perquè una cosa era fer topless i una altra fer un passi detingut dels seus pits. Un cop al mar va sentir, per primer cop, el frec del líquid salat contra els seus mugrons foscos i cada cop més erectes pel canvi de temperatura. Li estava començant a agradar la sensació de llibertat. Va nedar mar endins i, ja protegida de les mirades, va provar el què devia sentir una persona nua al mar. Per això es va treure la part de sota del bikini i es va quedar amb la calça del bikini a la mà posant-se a nedar exposant el seu cos totalment nu dins el mar.

La veritat, cal dir que era una estranya i motivadora sensació.

Tot i això, per tornar a la seva tovallola va tornar a posar-se la calça. Ja estava menys avergonyida per sortir malgrat es va tornar a sentir observada. Va creure que es devia més a que no estava despullada que a l’exhibició de les seves tetes.

”En realitat ningú em mira”, va concloure finalment.

Es va posar la part de dalt del bikini i la samarreta. Va recollir la resta d’objectes platgers i es va disposar a buscar algun lloc on li donessin dinar. Va veure una petita barraca a primera línia que li va semblar que era el que buscava. Des de lluny no semblava gaire ple. Es va dirigir cap allà, cap a sota el tendal de la barraca. Va entrar sense dubtar però, només fer-ho, es va quedar parada de cop. Va mirar la clientela, una família amb dos nens, una parella, home i dona, una altra formada per dos homes, una dona gran sola i uns altres dos homes sols amb la seva respectiva taula i bé, el què tenien en comú era que anaven tots despullats.

L’Irene va intentar no quedar-se paralitzada. Enlloc de buscar una taula sota el tendal va entrar al local. Hi havia menys gent, només una parella, i també nus. Els cambrers, almenys, sí que anaven vestits. Un d’ells es va dirigir cap a ella.
          Hola, bon dia. Què voldrà prendre?
Es va quedar bloquejada. Una cosa era haver fet topless i una altra dinar nua en un local públic. Per altra banda, gairebé li feia més vergonya ser la única clienta vestida de tot el restaurant.

Va dubtar però, al final, li va respondre:
          No, perdoni. He entrat a veure si hi havia una amiga meva, gràcies. Va donar mitja volta i va marxar a pas lleuger. De decidir que, el millor, era comprar alguna cosa per menjar al supermercat i preparar-la a casa. Es va dirigir cap al centre, va entrar a la botiga en la que s’havia fixat hores abans, menys plena que aquell matí però amb els clients presents també nus. Va comprar el necessari pel dinar i alguna provisió de més pels propers dies i va sortir d’allà el més ràpid possible. Un cop a casa, va respirar tranquil·la després d’una jornada intensa en quant a emocions i sorpreses.
Mentre menjava va meditar sobre les sensacions que aquell dia li havia donat.  Des d’una cosa semblant al temor de veure el poble amb gairebé tothom mostrant els seus cossos amb la sorpresa, vergonya, pudor i tensió que li provocava fins a l’excitació que també admetia. Però no pel fet de veure persones nues sinó més pel fet d’haver mostrat ella mateixa els seus pits. Allò li va provocar una sensació molt semblant a la morbositat.

Va acabar de dinar i va decidir trucar a la seva amiga Marta perquè la informés millor sobre les peculiaritats del lloc tot i que, a aquestes alçades, res podria afegir de més a l’experimentat fins llavors.
          Marta? Sóc l’Irene.         Irene… què tal? Cap problema amb l’apartament? El vas trobar sense problemes oi? T’ha agradat? – una Marta tant cordial com sempre, omplint-la a preguntes com sempre feia.         Bé, tot bé. Ho vaig trobar sense problemes.         Me n’alegro. Espero que et serveixi per relaxar-te i tornar amb més ànims. I el poble, t’ha agradat?         Sí, és maco. Tot molt blanc i assolellat però, escolta’m, em sembla que et vas oblidar de comentar-me quelcom sobre aquest lloc.
L’Irene va sentir la riallada que havia provocat a la seva amiga aquell últim comentari.
          De què rius cabrona? – li va dir.         Sí, suposo que et refereixes a la quantitat de gent nua que hi ha al poble oi?         És clar, no estaré parlant de la flora autòctona.         Bé, sí – li va contestar la Marta aguantant-se el riure – És que si t’ho hagués dit t’haguessis fet enrere. I jo crec que necessitaves passar uns dies relaxada.         Hòstia, no ho sé eh noia, és que això és molt fort. Van despullats pel carrer!         Sí, és un poble emblemàtic pels naturistes i no vegis com es posa als mesos de juliol i agost. De totes maneres, desinhibeix-te. Aquí ningú et mirarà malament així que ja pots lluir aquest tros de cos que tens.         No ho sé eh…         No siguis tan estreta. A més, crec que el què necessites per oblidar el teu ex és fotre un bon clau.         No sé, no sé. En qualsevol cas si penses que aniré al supermercat en pilotes ho tens clar.         Bé, al supermercat no cal, però a la platja crides més l’atenció vestida que despullada.         Sí, això ja ho he notat avui.
La Marta i l’Irene van seguir parlant una bona estona més i, a l’acabar, l’Irene va prendre la decisió que, l’endemà, es despullaria a la platja.
 
A la segona jornada l’Irene es va llevar d’hora, va esmorzar a la terrassa del seu apartament estant atenta a l’assolellat matí; després, va marxar cap a la platja. Quan va arribar hi havia poca gent, potser per l’hora que era. Tot i això, es va posar al costat més allunyat del sorral.
 Igual que el dia abans, va estendre la tovallola, es va treure la samarreta i el pantalonet curt i es va quedar amb el bikini. Arribava el moment de la veritat. Notava altre cop aquella escalfor provocada per la torbació que li recorria el cos però va pensar que si no es decidia d’un cop, com llançar-se a la piscina, al final es quedaria vestida. I ho va fer, en un sol moviment: es va treure les dues parts del banyador i va quedar completament nua. Ràpidament es va estirar sobre la tovallola. Li van retornar aquella barreja de sensacions de vergonya i excitació. En aquell moment estava suficientment allunyada de la resta d’ocupants de la platja com per no ser distingida però, tot i això, l’experiència d’exposar-se així li provocava una acceleració cardíaca. Es va tocar dissimuladament l’entrecuix sense pèl, com tothom en aquella platja, i va comprovar que estava humida. De fet, era una novedosa manera d’excitar-se. Van passar els minuts i les seves constants es van tornar a normalitzar. Després de tres quarts d’hora, la calor era ja insuportable. No s’havia atrevit a moure’s per no cridar l’atenció però necessitava banyar-se urgentment. Va mirar al seu voltant, no va veure ningú a prop i va aprofitar per aixecar-se i ficar-se al mar.
A l’aigua, amb les onades topant amb el seu cos nu, l’Irene va començar a gaudir de l’indret. Per primer cop amb molt de temps se sentia maca amb la humitat reflexada en la seva nuesa i la llibertat que li donava el deslliurament de la roba. Va estar nedant una bona estona gaudint de la relació directa entre l’aigua i el cos. Va començar a entendre el concepte nudista.

Una estona després, l’Irene sortia relaxada de l’aigua. Però poc li va durar aquest estat d’ànim. Va alçar la vista i va trobar-se un xicot d’uns trenta pocs molt a prop, massa a prop, del seu assentament. Estava nu, assegut sobre una tovallola. Mirava l’Irene sota unes ulleres de sol. Ella va caminar de pressa cap al seu lloc evitant qualsevol encontre visual amb el xicot. Un cop allà es va estirar immediatament. El seu primer pensament impulsiu va ser posar-se el bikini però, de seguida, va reconèixer que no serviria per res.

”Però què em penso? Si vaig a una platja i em despullo, se’m pot posar un xicot al costat no? Faré més el ridícul si em poso el bikini que si passo d’ell”.

Va tancar els ulls intimidant el seu propi cervell per evitar pensar en el noi que estava nu a només uns metres de distància d’ella. Però era impossible, no podia esborrar l’idea que estava en pilota picada davant d’un noi a qui no podia ni descriure perquè la seva vergonya li havia impedit mirar-li la cara.
          Perdona. No tindràs pas foc? – va sentir l’Irene quan encara estava amb els ulls tancats. Ni tan sols les seves parpelles s’havien començat a alçar-se que l’Irene ja es notava tot el seu rostre vermell com un tomàquet. Finalment va obrir els ulls i va poder veure, de cara i sense ulleres, un noi d’uns 35 anys, amb gest amable i aspecte divertit, que dissimulava la seva calvície amb un pelat pràcticament al zero. Evidentment, ni se li va passar pel cap mirar res més que no fos la seva cara. Va trigar uns segons en reaccionar però, al final, tartamudejant va poder articular algunes paraules.          Sí, sí… em sembla que tinc un encenedor – l’Irene va  girar el seu cos amb les cames juntes en un gest intuïtiu com si volgués protegir les seves exposades parts més íntimes.
Va buscar dins la seva bossa de platja mentre el visitant seguia parlant-li.
          És que sóc un desastre, porto el tabac i se m’oblida l’encenedor. Mare de Déu…         Res, no passa res – va afegir l’Irene per dir alguna cosa.
Al final va trobar la maquinària ignífuga. Va alçar la vista i la mà a la vegada per oferir-li l’encenedor i es va trobar amb el penis pelat de l’anònim personatge a l’alçada dels ulls. Una polla rodoneta i no molt llarga, almenys en el seu estat flàccid i encongida per la humitat. L’envermelliment de l’Irene era ja més que evident; no podria passar ni per l’efecte del sol. Es manifestava que la situació l’estava sobrepassant.

El visitant va agafar l’encenedor, es va encendre la cigarreta i a continuació li va dir:
          Perdona,  no te n’he ofert. Vols un cigarret?
L’Irene li volia dir que no, que marxés i la deixés sola, a més, ella només fumava un parell de cigarrets al dia. Però enlloc de tot això de la seva boca van sortir, nerviosament:
          Sí, sí… jo he deixat el tabac a casa.         Doncs espera, que vaig a buscar el paquet.
El noi es va girar i va anar cap a la seva tovallola mentre l’Irene s’insultava a ella mateixa per haver acceptat l’oferiment. Era la primera vegada que s’enfrontava a aquest tipus de situació: nua i parlant a un desconegut. Fins llavors només els seus xicots i amants l’havien vist sense roba i feia, ben bé, cinc anys que no provava una altra cosa que no fos el seu ex Màrius. Per tant, era evident que no estava acostumada a deixar veure les seves boniques tetes.

El nudista va tornar amb el paquet de tabac, li va donar un cigarret i, per aguditzar encara més la tensió de la noia li va preguntar:
          T’importa que segui aquí a fumar?         No, no, és clar – va dir l’Irene gairebé obligada perquè era evident que sí l’importava.         Ets de per aquí o has vingut a passar uns dies? – va preguntar encuriosit el noi.         No, vaig arribar ahir. He vingut a passar uns dies en un apartament que m’ha deixat una amiga – pensant l’Irene perquè estava donant tantes explicacions al noi despullat.         Ai, que no m’he presentat. Jo tampoc sóc d’aquí… em dic Miquel – i a continuació es va apropar a ella amb la intenció de donar-li dos petons.
Ella va posar la galta i li va oferir un altre petó a la galta contrària però, amb les giragonses no va poder evitar que el seu mugró esquerre fregués lleument amb el tors nu d’en Miquel. Allò ja passava de taca d’oli; l’aproximament ja era massa però aquell tènue contacte va provocar, també, un eriçament dels pèls d’ella, molt semblant a una torbació adolescent.

Ell va continuar l’interrogatori de cortesia:
          És la primera vegada que véns aquí?         Sí. No coneixia aquest poble jo.         M’ho imaginava. L’Irene no sabia a què es referia i li va preguntar:          I per què t’ho imaginaves?         Veuràs, no t’enfadis, però si no m’equivoco ahir vas venir a la platja. Em vaig fixar en tu perquè eres l’única persona que no es va despullar. I això, aquí, crida l’atenció així que vaig suposar que no coneixies molt les costums de la zona. El roig de l’Irene estava apunt de convertir-se en morat. Es va quedar callada uns segons i, al final, va poder contestar:          Veuràs, és que la meva amiga no em va informar de que això era un poble nudista.         De totes maneres, diria que avui ja t’has aclimatat – va dir tot aprofitant per fer un bon cop d’ull al cos nu de l’Irene.         Faig el què puc. Si t’he de dir la veritat, és la primera vegada que faig nudisme.
L’Irene no entenia el perquè estava donant tantes explicacions al Miquel. Devia ser la nuesa que forçava la confiança entre dos desconeguts.
          Bé, de seguida un s’hi acostuma i després no hi ha qui es posi roba – va dir el Miquel rient.         Tu véns molt per aquí?         Sempre que puc, però evito la temporada alta. Vinc al juny i al setembre. M’encanta el naturisme. Els dos van seguir parlant una estona més i l’Irene va anar relaxant la seva vermellor malgrat no la seva excitació. Aquella escena l’estava humitejant. No va poder evitar que la seva vagina, com si d’un ens autònom es tractés, es comportés alienament al seu cos. Afortunadament, el seu estat no el percebia el seu interlocutor. En un moment de la conversa, el Miquel la va convidar a compartir un bany al mar. Allò era massa i va preferir declinar, amablement, l’oferiment. Quan el Miquel tornava a la sorra, l’Irene va poder comprovar que el seu penis ja no estava tant flàccid. Potser l’aigua del mar havia avivat aquell membre i allò no va fer més que augmentar l’estat d’excitació de l’Irene. Se sentia bonica essent observada nua per un penis semierecte.
El Miquel es va quedar definitivament instal·lat al seu costat i l’Irene es va començar a acostumar a la nuesa acompanyada. Els dos van seguir compartint la conversa i estones de silenci que aprofitaven per prendre el sol.

Va arribar l’hora de dinar i el Miquel va suggerir a la seva nova amiga que el compartissin  també a la barraca de la platja. L’Irene no va poder, ni va voler, negar-s’hi. Començava a estar disposada a tot.

Van dinar tots dos despullats. L’Irene no es va sentir del tot còmode però va gaudir de la conversa del seu company. Era un noi divertit i de bon diàleg. Estaven començant a congeniar.

Al finalitzar l’àpat nudista van tornar a la platja. L’Irene, cada cop, estava més còmode nua i el Miquel seguia divertint-la. Quan va començar a pondre’s el sol van decidir tornar als seus apartament que no estaven molt distants l’un de l’altre. I, arribat el moment de marxar, l’Irene va fer el gest de vestir-se.
          Ui, què fas? No et posis la roba. Anem despullats – va proposar el Miquel.         Mira, una cosa és estar nua a la platja i una altra, molt diferent, caminar per un poble en pilotes. No ho sé, però jo no estic preparada per això. El Miquel va resultar ser un noi molt convincent ja que, finalment, sense que ella s’ho acabés de creure, van caminar nus pels carrers del poble. La va acompanyar al seu apartament i, abans d’acomiadar-se, li va plantejar una nova proposta.          Ara que li estàs agafant el gust a això del naturisme, si vols, aquesta nit anem junts a una discoteca nudista molt divertida.
L’Irene va dubtar. El Miquel havia resultat molt simpàtic i una persona agradable però potser allò ja era anar massa lluny. Una discoteca nudista? Allò era molt per a ella. I com que el Miquel no la va veure gaire convençuda va insistir:
          Mira, aquí només hi seràs uns dies. Crec que ho has d’aprofitar. Ja veuràs com t’agrada l’experiència. El to apel·latiu del Miquel va acabar d’ensorrar la trinxera de l’Irene.          Bé, d’acord. S’ha de fer de tot en aquesta vida. A quina hora quedem?         A les 10 de la nit et passo a buscar. I recorda, no cal que busquis a l’armari. S’hi ha d’anar sense roba. Es va acomiadar amb un somriure deixant l’Irene nua a la porta del seu apartament. Un cop dins, va reflexionar sobre la jornada que acabava de viure i va arribar a la conclusió que el seu cervell havia estat abduït per un altre ésser. No es reconeixia. Havia estat tot el dia nua al costat d’un noi que acabava de conèixer i aquella nit aniria a una discoteca nudista. Increïble. I el més greu de tot era que portava hores d’excitació acumulada. Havia descobert que l’exhibició del seu cos revivia la passió de les seves venes. Per això, el primer que va fer a l’arribar a casa, va ser masturbar-se mentre es dutxava. 
El Miquel va arribar puntual a la cita: puntual i despullat. Es va trobar l’Irene vestida amb un pantalonet curt i una samarreta.
          Però a què esperes per treure’t la roba? – li va preguntar el Miquel.         És que… no ho sé… però això de sortir nua per la nit em fa molt pal.         Però si aquí, per la nit, tot Déu surt despullat. Vinga, que se’ns fa tard. Amb aquest parell d’arguments el Miquel va acabar de convèncer l’Irene. Ambdós van sortir nus rumb al local elegit. Un cop allí, l’Irene va comprovar que sí, que el seu amic tant recent no l’havia enganyat. Era una discoteca totalment nudista. Els que estaven a la barra, els que xerraven a les taules, els qui ballaven… fins i tot els cambrers, tothom anava sense roba. Al veure-ho l’Irene va respirar tranquil·la però no es va poder desfer de les dues sensacions imperants aquells dies: la vermellor i l’excitació.
Van demanar una copa per cadascú i van anar cap a unes butaques per parlar. Va ser en aquella conversa quan l’Irene es va adonar que no s’havia mirat encara el Miquel com a un ésser follable. Quelcom estrany tenint en compte que l’havia vist completament nu. Mentre el Miquel parlava l’Irene es va dedicar a observar-lo. Era molt atractiu, malgrat la seva calvície tenia una fesomia bastant equilibrada i un cos molt ben cuidat i sense pèl. L’Irene va deixar d’escoltar el seu amic i es va quedar endinsada en els seus propis pensaments. De sobte una idea rondava pel seu cap. Li estava agafant el gust a ser vista nua i la fantasia estava creixent. Es va imaginar presa pel Miquel mentre era observada per tot el bar i aquesta evocació mental va humitejar gairebé tot el seu cony.

El Miquel estava a l’aguait dels canvis en el comportament de l’Irene. Es sentia adulat amb els seus ulls, amb la seva mirada i la seva distreta conversa que denotava clarament que el cap de la seva companya anava per uns altres camins. I va aprofitar la situació.
          Hi ha una part del local que encara no t’he ensenyat.         A si?         Sí, és una part on, diguéssim, la gent s’allibera una mica més.         S’allibera en quin sentit?         Vols que hi anem? I, per suposat, a aquelles alçades i en un estat d’excitació tan gran, l’Irene no va poder resistir-se a veure què passava en aquella misteriosa zona de la discoteca.
Es van alçar i, guiada pel Miquel, van traslladar-se a un racó de la discoteca on unes discretes cortines donaven entrada a un passadís estret i poc il·luminat. D’allí, unes escales descendien cap a un altre passadís també amb la llum apaivagada.

L’Irene es va adonar, un cop va ser ja al passadís, que als dos costats no hi havia parets sinó vidres i rera d’ells una sèrie de gent nua s’entortolligava en amplis llits i butaques. Es va fixar en dues parelles. Una dona era masturbada bucalment per un home mentre llepava el penis a un altre que, a la vegada, es besava amb la quarta component del grup. Molt a prop d’ells, un home en penetrava un altre pel cul. A l’altre costat del passadís també es divertien. Una parella follava romànticament aliena al què els envoltava que no era altra cosa que dos homes prenent, ardorosament, a dues dones. En ambdós costats, a un i altre costat del passadís, hi havia una desena de persones observant, parlant i masturbant-se. Tant homes com dones.

Totes aquelles escenes van acabar per provocar una explosió en l’Irene: tota l’excitació acumulada en els dos dies, el descobriment que li agradava ser vista nua, exhibir-se… van desencadenar en un estat d’ànsia amatòria. Va mirar el Miquel que seguia somrient contemplant les escenes. El va agafar de la mà i el va arrossegar cap a l’habitació envidrada del costat esquerre, el de les dues parelles en grup i els dos gais.

Sense dir-li res, va asseure el Miquel en una espècie d’ampli sofà i, sense més, es va dirigir cap a la seva polla. La va atrapar amb la boca amb una voracitat digna d’una afamada. El Miquel es va quedar un pèl sorprès però somrient davant la reacció de la seva amiga i es va deixar fer.

L’Irene va seguir amb la felació a la vegada que donava un cop d’ull al seu voltant. Les parelles i els homosexuals seguien amb el què estaven fent però tres homes i una dona estaven centrats en ella i el Miquel. Davant d’aquest panorama la fúria de l’Irene va créixer encara més. L’excitava molt estar-li llepant la tranca a un home gairebé desconegut mentre ella era observada.

La intensitat de la mamada de l’Irene era tal que, cal cap d’un minut, el Miquel va haver de aturar-la davant l’imminent arribada de l’orgasme. L’Irene, aliena a les sensacions del seu company es va queixar estranyada però el Miquel la va calmar elevant-la i besant-li la boca introduint-hi la llengua (quelcom que ella va acollir apassionadament). Després del petó l’Irene va xiuxiuejar al Miquel a l’orella:
          Vull que em follis davant de tota aquesta gent.
El Miquel va somriure i va dirigir la seva mà directament al cony xopat i sense pèl. Pensava en llepar-li el cony peladet amb la llengua fent-la gaudir una mica més però va comprovar, si és que li quedava encara algun dubte, que l’Irene parlava seriosament. Aquella situació tenia la seva companya completament exacerbada i fora de sí.

Però l’Irene no volia ser follada de qualsevol manera. Havia descobert el plaer d’exhibir-se i no volia desaprofitar l’oportunitat. Es va incorporar i va donar l’esquena al seu amic. A continuació es va asseure a sobre d’ell. La polla del Miquel es va insertar de manera automàtica dins el seu cony. Ell es quedava amb la panoràmica del seu cul i la seva esquena i ella, gràcies a aquella postura, podria gaudir millor de les mirades dels voyeurs presents.

En aquella postura era l’Irene qui controlava el ritme. S’elevava i descendia sobre el penis del Miquel. El membre s’endinsava sense problemes a l’humida cova provocant una revolució de sensacions en l’Irene. Mentre follava amb el Miquel era conscient de que les persones que hi havia a l’habitació la miraven. Estava nua i se sentia abandonada al Miquel i a aquell públic. Mai ho hagués imaginat però aquella polla entrant dins el seu cony li oferís una dosi doble del plaer habitual gràcies al context exhibicionista.

L’Irene es va deixar endur mentre el Miquel l’agafava per les natges i la cintura. Va tancar el ulls sabent que els mirons els tenien molt oberts i es va centrar en el seu orgasme. Va cridar de plaer sense importar-li mostrar les seves sensacions als demés i va arribar a l’èxtasi més gran experimentat mai en la seva vida. Es va escórrer sense que el Miquel aturés el clau. Ell va seguir prenent-la però ella va decidir aixecar-se i deixar la seva polla a la intempèrie. Es va posar de genolls i es va ficar la polla del Miquel a la boca. Abans, però, es va fixar que els tres homes i la dona que havien seguit tot l’escena, junt amb els homosexuals, havien culminat també el seu propi gaudi.

L’Irene, satisfeta per l’augment de públic, va mamar la polla del Miquel amb extrema voracitat tant que ell no va trigar a fer denotar la prompta arribada de l’orgasme. Disposada a donar un gran final d’espectacle es va deixar mullar pel semen que brotava del penis del seu amic. Tota la cara li va quedar impregnada de la substància lefal. Ella se sentia orgullosa i plenament satisfeta pel clau exhibicionista i ell encantat d’haver trobar a una amant que l’havia sorprès amb la seva voracitat sexual.

Després del clau es van besar una bona estona aliens a les mirades dels voyeurs. Aquella nit van prendre unes quantes copes de més. Al final van anar a casa del Miquel on van tornar a follar apassionadament. En l’intimitat i sense te

Comentaris tancats a Aquell poble mariner

Aquell estiu no semblava gaire interessant

Aquell estiu no semblava, en principi, el més prometedor de la meva vida. Jo tenia divuit anys, tres assignatures pel setembre i un cabreig monumental

[@more@] amb la resta del món perquè, com a càstig, els meus pares em feien anar amb ells i una família d’amics seus de vacances. Vacances a la platja, a Mallorca. Genial. Divertidíssim. Mai havia destacat per fer gaires amics durant les vacances sense fer més que pura fotosíntesi, carregant el parasol i la nevera i estudiant totes les nits.
Però vam arribar i tot va donar un tomb inesperat: la filla dels amics dels meus pares, Aïda, la mocosa en la què mai havia atinat que hi fos, era allà. I resulta que ara era una preciositat de disset anys. Com és que no m’havia fixat mai en ella? em preguntava. Era alta i prima, però no amb cap aire ossut ni malgirbat que acostumen a tenir les noies d’aquesta edat, sinó atlètica (…ara que recordo, feia ballet oi?…). Castanya i ulls blaus, grans i profunds. El pit em va fer al·lucinar quan es va apropar a saludar-me i em vaig fixar que no portava més que un lleuger i curt vestit blanc a través del qual s’entreveia la seva pell morena i la forma dels seus pits. Mare de Déu! Per la seva manera de mirar-me vaig saber que, definitivament, aquelles vacances serien molt diferents del què m’havia semblat.
  El dia següent vam anar a la platja i, els amics dels meus pares, que ja coneixien la zona, ens van portar a una cala a la que s’hi arribava després de caminar una estona. I jo, com no, carregant-me el parasol a l’esquena i la nevera, però amb el cor en un puny perquè, davant meu, hi era ella, amb el seu caminar lleuger i l’espatlla bronzejada. M’havia adonat que no portava part de dalt del bikini i que no tenia, a més, cap marca en la seva daurada pell que delatés que alguna vegada n’hagués fet servir. Faria topless aquell dia, també? No podia ser. Massa sort… La cala era espectacular: arena blanca, aigua de color turquesa i ni tan sols vint persones, gairebé totes, nues. Bon ambient, entre familiar i “hippie”. Vam plantar el parasol, vam estirar les tovalloles i, al girar-me, va ser el moment en què Aïda es treia el vestit pel cap quedant-se totalment nua! Amb tota naturalitat. Crec que jo em vaig quedar paralitzat. Estava acostumat a anar a platges nudistes i el tema, per mi, no suposava cap tipus de vergonya però la qüestió era que, senzillament, el seu era el cos més meravellós que havia vist mai: les cames llargues i ben fetes, les natges petites i arrodonides, el perfil de la cintura, el pubis cobert d’un pèl fi, la panxa llisa i els pits.. ai, els pits.. senzillament, perfectes, d’una perfecció inimaginable, indescriptible, impossible d’esborrar del cap; eren alts, ferms, com acabats de néixer però ja en la seva plenitud, l’aurèola sobresortida, ara contraient-se per instants per l’efecte de la brisa. La sensació era d’irrealitat. Allò no em podia estar passant. No podia ser tanta bellesa. Jo, evidentment, també em vaig despullar i vaig notar que també havia despertat el seu interès. A partir d’aquell moment va començar un joc continu i silenciós de mirades, al principi dissimulades, breus, de reüll, a través de les ulleres de sol o per sobre d’un llibre, interrompudes i avergonyides si els nostres ulls es trobaven, cosa que succeïa molt sovint. Després les mirades van començar a ser ja no tan dissimulades i vam començar, poc a poc, a mostrar-nos intencionadament l’un a l’altre, de forma que fos tot més visible. Els nostres ulls es trobaven i ja no apartàvem la vista. La suau calor i, sobretot, que la seva mirada s’instal·lés allà, feien freqüentment, que el meu penis comencés a créixer. Més d’una vegada em vaig haver de girar i posar-me bocaterrosa si els nostres pares passaven massa a prop però, si no, ja deixava que mirés, complagut, veient la seva expressió curiosa, els llavis lleugerament entreoberts.  Semblava tan diferent, tant nena, quan jugava amb el seu pare o quan protestava per alguna estupidesa! Però quan em mirava, de sobte ja no era una nena i em semblava veure, al fons dels seus ulls, quelcom indomable, un desig acabat de despertar però ja irrefrenable. Sabia provocar-me amb les seves postures, mostrant-se sencera, al posar-se crema, al llegir asseguda, amb els genolls aixecats… Amb les cames obertes, ja podia veure perfectament la seva vulva, ja de dona però encara rosada, i em va semblar que esta humida.
Tornàrem a la casa sabent que existia, ara, un secret entre els dos, que quelcom especial havia començat i que no es podia parar. Intentant que els nostres pares no s’adonessin de res, a casa també aprofitàvem qualsevol pretext per mostrar-nos nus. Ens portàvem bé, rèiem junts i no paràvem de parlar. Jo no em cansava d’observar-la. Els següents dies, a la platja, continuava el nostre joc, cada cop més intens, més directe. Era una situació d’excitació continua, d’un desig tan fort que jo m’havia de masturbar vàries vegades al dia per calmar-lo.

Poc a poc ens vam començar a apropar més i jugàvem junts a la sorra o a l’aigua. A vegades anàvem a fer submarinisme els dos sols i, a través de l’aigua transparent, la veia nedar obrint i tancant les cames i, jo, no podia –ni volia- evitar la meva erecció. Ella ho veia i em mirava, llavors, sense dissimular, de prop, i em tocava la polla al nedar. Jugàvem també a ofegar-nos i aprofitàvem per tocar-nos furtivament. El tacte de la seva pell era d’una suavitat increïble.
  Deuria ser el quart dia quan vam anar junts a donar una volta, tots dos, fins a una cala diminuta i deserta. Allà, al sortir de l’aigua, mentre ens assecàvem al sol l’un al costat de l’altre, de cop va trencar el silenci tàcit que guardàvem els dos sobre el tema –fins llavors tot havien estat mirades, silencis, fregaments…- i em va preguntar:           Digues-me, com es fan les palles els nois?  Jo em vaig quedar tallat, crec que fins i tot em vaig posar vermell, no sé perquè, però em va resultar estrany sentir-la parla d’aquelles coses.           Per què ho preguntes? – li vaig dir.         Tinc curiositat. A l’escola els nois parlen d’això moltes vegades però mai ho he vist. Igual que tampoc n’he vist mai cap de… dura.         I et molesta veure-la així?  Ella va negar amb el cap. A aquelles alçades jo ja la tenia totalment rígida i me la vaig agafar.           Què et sembla, t’agrada?         Ah, això és el capoll?         Bé, en realitat se’n diu gland, però sí. Em vaig estirar la pell per mostrar-li-la totalment. Tenia una erecció impressionant i brillava al sol.           És molt estrany – va dir. Vaig començar a masturbar-me mentre ella em mirava, al meu costat, tractant de fer-ho a poc a poc, però el desig era enorme i vaig trigar ben poc a escórrer-me, esquitxant-la una mica, res (només tres gotetes al seu ventre). Ella se les va netejar i, sorprenentment, es va posar els dits al nas.           No fa olor a res! – em va dir, somrient.  Jo em sentia avergonyit i li vaig dir que ho sentia, que m’havia passat.           No passa res. M’ha agradat veure-ho – va respondre.  Aquella nit els nostres pares van sortir a sopar. Jo em vaig quedar a casa amb el dubtós pretext d’estudiar una estona i, Aïda, va dir que també, que es volia quedar a veure una pel·lícula que feien per la televisió. Així que allà estàvem els dos sols. Només sortir ells per la porta, ambdós ens vam intercanviar una mirada còmplice. Jo vaig anar a dutxar-me i vaig sortir amb una tovallola a la cintura. Em vaig asseure al sofà on ella estava estirada i vaig veure que portava el vestit blanc del primer dia, sense calcetes. Com distreta, va aixecar els genolls i va entreobrir les cames i, en uns segons, vaig notar que el meu penis començava a bategar i a créixer de forma imparable, sortint d’entre la tovallola. Ella el va mirar i em va dir, mofant-se’n:           Ja, ja. Sembla que es vulgui escapar!         És que li agrades molt – vaig contestar, mofant-me’n jo també.          És molt entremaliat. Voldrà, llavors, que el toqui?         Crec que sí… Es va apropar, estirant-se bocaterrosa, de manera que la seva cara quedava molt a prop. Em va apartar la tovallola, descobrint-me totalment, i va començar a tocar-me, al començament, amb només les puntes dels dits.           Que suau que és. M’agrada. Agafat pels seus dits fins i, al costat de la seva cara, el meu penis semblava realment gran. El va agafar amb una mica més de força, abaixant la pell fins a baix… va brotar una petita gota transparent. Llavors, ella, apropant-se uns centímetres més, la va llepar amb la punta de la llengua. Va començar a recorre-ho tot amb la llengua, de forma tan suau que em feia pessigolles, aturant-se, sobretot, arran del gland. Llavors, sens parar de fer-ho, va començar a tocar-me com m’havia vist fer-ho a mi aquell matí. Jo em moria de plaer. Allò era més del què mai m’hauria pogut imaginar. El va introduir a la seva petita boca –en realitat, només li cabia la punta- mentre em tocava més ràpid. Em vaig escórrer a dins d’ella i no es va retirar fins que vaig quedar exhaust. Vaig veure que s’ho havia empassat tot.           Té un gust estrany, com salat – em va dir, somrient-me altre cop amb l’expressió de nena golosa. Tot seguit em va fer un petó, llarg, càlid, tendre…
Li vaig treure el vestidet, admirant altre cop la plenitud de la seva nuesa de dona acabada de fer, i ella només va obrir les seves cames primes, aixecant els genolls. Vaig acariciar la cara interior de les seves cuixes fins al pubis –el pèl era molt suau, finíssim- i la meva mà va ser seguida per la meva boca, assaborint la sal del mar encara adherida a la seva pell. La seva vulva estava humida i el seu gust em semblava l’essència de la pròpia vida, com la mel. Vaig separar els seus llavis i el botonet del seu clítoris resultava ben visible, erecte, i em vaig abocar a besar-lo i llepar-lo. Ella sospirava fortament, i aviat va començar a emetre breus gemecs. Sense parar de xarrupar-la, delicadament, li vaig introduir un dit a la seva vagina que estava totalment mullada. Es notava que era estreta però el meu dit entrà sense cap dificultat alhora que ella augmentava els gemecs. Vaig notar que s’havia dilatat i vaig poder introduir, fins i tot, un altre dit.
          Et fa mal? – vaig preguntar.          No, segueix, segueix! Estava com posseïda, i s’havia agafat els genolls per sota, amb les mans, de manera que veia, també, el seu culet obert, rosat, i no vaig poder reprimir llepar-lo i ficar-hi, també, amb compte, un dit mentre l’altre seguia a la seva vagina. Ella va fer un petit gest de dolor però, de seguida, es va relaxar i vaig notar com també es dilatava. Crec que va tenir varis orgasmes, alguns petits i seguits, altres grans i intensos, després dels quals havia de parar alguns moments, per tornar a començar. Jo no em cansava d’acariciar-la, de degustar-la…
Un cop em va dir que m’assegués al sofà i es va asseure a sobre meu. Em va agafar el penis i va buscar la manera de introduir-se’l.
          Estàs segura? – li vaig preguntar.         Sí – va respondre. Llavors el vaig agafar jo i el vaig posar a l’entrada de la seva petita vagina. Tot i que estava dilatada i mullada, va costar molt que entrés. Ella es mossegava els llavis amb gest més de dolor que de plaer i li vaig preguntar si és que volia que parés; va negar amb el cap i va empènyer més el seu cos petit contra el meu membre duríssim, que semblava enorme entre les seves cames, i vaig notar un petit estrip al seu interior, que ella va agreujar amb un petit gemec. S’havia trencat el seu himen i jo em vaig penedir i vaig voler sortir d’ella, però em va subjectar i va començar a cavalcar a sobre meu, aquest cop ràpid, ara que estava tot sencer dins d’ella, besant-me sense parar.
Vaig començar també a acariciar la zona del seu clítoris fins que va tenir un altre orgasme, entre grans gemecs, gairebé crits. Vam parar i vam veure que estàvem, ambdós, tacats de la seva sang. Em va agafar de la mà i em va portar al lavabo; jo li vaig dir que, sincerament, ho sentia, que no ho hauria d’haver fet, però ella em va contestar que ja no li feia mal i que li havia agradat molt. Es va rentar amb una esponja davant meu i després em va rentar a mi amb delicadesa. Com, per sort, altre cop la vaig penetrar i vaig aconseguir controlar-me i no escorre’m a dins ella ja que, de seguida, havia recuperat una tremenda erecció. Després de netejar-me, es va agenollar i va començar a masturbar-me i a xarrupar-me-la alhora. Ara semblava que fos tota una experta i, quan m’anava a escórrer, se la va treure de la boca per veure-ho i va deixar que li anés tot a la cara i la boca oberta. No s’ho va empassar sinó que ho va recollir amb les mans i s’ho va estendre pels pits. Els seus pits meravellosos, bronzejats pel sol d’aquella platja mallorquina.

Comentaris tancats a Aquell estiu no semblava gaire interessant

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Comentaris tancats a Enhorabona!